En primer lloc, bon any nou a tothom. Us desitjo que tingueu un any molt profitós i, sobretot, bona salut, que és la base fonamental per a l'èxit de qualsevol projecte.

Comencem amb un títol extret de la prolífica fàbrica de consignes electorals nord-americanes, de la campanya Clinton contra Bush pare del 1992. A la consigna original apareixia “economia” en lloc d'“educació”, però valdrà per al tema que vull tractar.

Entre les tradicions que ens imposem durant aquestes vacances, hi ha una que trobo particularment carregosa, que consisteix a fer una llista de propòsits per a l'any nou. Jo personalment fa temps que no la segueixo a causa del grau d'assoliment... Però conservo l'esperança que com a societat tinguem més èxit. Per això és important tenir en compte d'on venim. Al meu entendre, aquest any ha estat marcat per tres elements que vull ressaltar: (1) La Intel·ligència Artificial (IA) com un element integral de la nostra cultura. (2) La constatació que definitivament estem canviant el clima del planeta, aconseguint el rècord de temperatura mitjana de la sèrie històrica. (3) L'informe PISA sobre les competències dels alumnes de Catalunya, en particular en matemàtiques, qualificat en molts mitjans com a "catastròfic".

Curiosament, aquests tres elements hi estan relacionats. En primer lloc, tot i que de vegades es presenta la IA com un oracle que actua com una bola de vidre màgica, no és més que un conjunt d'algorismes matemàtics que, gràcies a la potència de computació i emmagatzematge que tenim actualment, pot tractar grans quantitats de dades i fer prediccions. En segon lloc, el canvi climàtic no és l'opinió d'uns científics que han passat calor a l'estiu, sinó la predicció de models matemàtics (si, matemàtics) que s'han elaborat amb dades d'alta precisió, recollides per terra, mar i aire (i espai). I en tercer lloc, resulta que cada cop estem pitjor en matemàtiques. És a dir, que el factor comú són les matemàtiques (sorpresa!).

Les matemàtiques no deixen de ser un llenguatge, en construcció contínua i la base del qual és la lògica pura. Són el llenguatge de la ciència. Gràcies a les matemàtiques podem establir lleis de la naturalesa d'extremada precisió, però també de gran senzillesa en comparació amb els sistemes que governen. Gràcies a les matemàtiques podem quantificar mesures i establir-ne de forma estadística la precisió. Tot això ens ha proporcionat un gran progrés en la nostra tecnologia i, en conseqüència, la possibilitat d'una millora molt substancial del benestar de les persones (dic la possibilitat perquè clarament no totes les persones se n'estan beneficiant, però això és un tema per a un altre article) .

Recentment, veient la sèrie "El jove Sheldon" (sobre un nen súperdotat que és la preqüela de la famosa sèrie The Big Bang Theory), ambientada a Texas, part del cinturó de la bíblia nord-americà, em va cridar l'atenció una seqüència a la que un pastor baptista explica el següent als seus feligresos: “Moltes vegades em pregunten com sé que Déu existeix, i jo contesto que és matemàtica elemental: Déu existeix o Déu no existeix, en el pitjor dels casos hi ha un 50% de probabilitat”. El jove Sheldon li replica dient-li que confon possibilitats amb probabilitats ja que, altrament, un podria dir que a sobre del nostre llit podem trobar, o podem no trobar, un milió de dòlars, i per tant la probabilitat de ser rics només entrant a la nostra habitació és del 50%. Òbviament l'argument del pastor és ridícul, però ens torna a posar en alerta sobre el que ja va advertir John Allen Paulos al seu llibre de 1988: L'analfabetisme matemàtic i les seves perilloses conseqüències. Ho veiem actualment amb les fake news, el terraplanisme, el negacionisme sobre l'arribada a la Lluna, i moltes altres mentides en què es juga amb dades falses i arguments fal·laços.

El problema de PISA és un problema de la nostra societat, no d'un element particular d'aquesta, i només el podrem afrontar si reaccionem com a societat. Les matemàtiques són un element central del nostre coneixement sense el qual és impossible establir una formació cientifico-tecnològica sòlida. Per tant, apliquem-nos el títol d'aquest article, no podem perdre el temps.

Carlos F. Sopuerta

Físic, Investigador Científic de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC i IEEC)

President de l’ACDIC