La gran majoria de les dones accedim religiosament, almenys un cop a l’any o cada dos anys, a fer-nos una revisió ginecològica. Assumim que és fonamental sotmetre’ns a una sèrie de proves que han de servir per prevenir o per detectar diferents patologies, encara que aquestes proves suposin que ens hagin d’estar analitzant en profunditat l’estat de la nostra vulva, vagina, coll d’úter, endometri, úter, trompes, ovaris i mames. Tant abans d'anar al metge com quan n'hem sortit, no ens fa res comentar-ho, amb normalitat, amb altres dones, i animem a aquelles que estan més insegures a no deixar-se, a visitar la consulta ginecològica amb una certa regularitat. En parlem, perquè sabem el que ens hi juguem. Com a norma general, el diagnòstic precoç de qualsevol malaltia pot ser efectiu en la seva curació. I, per això, és importantíssim no deixar passar l’oportunitat de fer-nos aquests exàmens de salut.

Pel que fa a aquesta qüestió, jo diria que homes i dones som bastant diferents. No sé per què a molts homes, no a alguns sinó a molts, els costa tant acceptar que també s’han de fer controls mèdics específicament dels seus òrgans sexuals. La por a posar a prova la seva “virilitat” els tira enrere i, a molts d’ells, els resulta impossible confessar amb altres homes que han d’anar a visitar-se amb l’uròleg. Per a molts, aquest tema continua sent tabú. Molts homes només poden associar els seus genitals a la masculinitat i a la potència sexual. Els espanta pensar que una avaluació amb resultats inesperats pugui provocar-los algun tipus de disfunció. Res més lluny d'aquesta absurda realitat.

Compte! S’estima que un de cada vuit homes serà diagnosticat de càncer de pròstata en el transcurs de la seva vida. La xifra és rellevant i crec que si ets home hauries de tenir-la en consideració. Ara bé, també cal tenir present que, si un home no decideix per iniciativa pròpia anar al metge a fer-se una revisió, difícilment se li podrà diagnosticar el càncer, perquè per a aquesta patologia, a diferència d'altres càncers com poden ser el de còlon, mama o coll d'úter, no existeix a Catalunya cap programa de cribratge. Per això, pot passar que quan es determini que un home pateix càncer de pròstata pugui ser tard, perquè es pot trobar en una fase avançada, difícil de tractar i curar.

S'aconsella no esperar a tenir símptomes per anar al metge. Els especialistes recomanen fer-se el primer control a partir dels 50 anys, encara que l'estat de salut sigui favorable. I per control s'entén quelcom tan senzill com una exploració física, analítiques i una ecografia. L'edat és redueix als 45 anys en el cas que existeixin antecedents familiars de primer grau que afectin la pròstata. La prevenció és el millor que podem fer per evitar problemes de salut.