Vivim en un temps en què la intel·ligència artificial està envaint les nostres vides i qualsevol pot accedir a aquesta tecnologia i utilitzar-la de manera útil. Aquest enorme creixement de la intel·ligència artificial ha estat degut, en gran part, als grans avenços en ciències de la computació, a la capacitat creixent dels ordinadors i els dispositius d'emmagatzematge d'informació i, sobretot, a la gran penetració i creixement d'internet.
Productes com ChatGPT i altres, han generat un debat públic sobre els avantatges i perills d'aquestes tecnologies. També hem vist aparèixer diversos manifestos signats per experts, i altres protagonistes d'aquests avenços, que ens alerten sobre els perills potencials d'aquest creixement i la necessitat d'establir regulacions, que proporcionin un control a les autoritats governamentals, per impedir les possibles greus conseqüències.
Precisament aquest fet és un dels grans temes presents al debat que està al carrer, als mitjans de comunicació, i a les xarxes socials, i que està generat un gran soroll i confusió. Un dels gran motius de preocupació, i que certament demana profundes reflexions, és el fet que les persones al capdavant de les empreses d'intel·ligència artificial, incloent-hi els inversors que les financien, estiguin adquirint un gran poder i una gran influència sobre el futur de la nostra civilització, davant del poder minvant dels governs diferents països.
El cas de la intel·ligència artificial és el més conegut, però no és un fenomen aïllat, sinó que és una mostra de que cada cop més, les empreses d'alta tecnologia, estan duent a terme desenvolupaments científics i tecnològics que suposen l'estat de la tècnica del camp corresponent, superant els avenços de la investigació bàsica generada per la inversió pública. Algunes de les àrees de coneixement en què això està succeint inclouen: biotecnologia, des d'estudis d'enginyeria genètica a desenvolupaments de vacunes (cosa que hem vist recentment amb la pandèmia del Covid); nanotecnologia; tecnologies quàntiques (computació quàntica, criptografia quàntica, etc.); la ja esmentada intel·ligència artificial; i fins i tot en tecnologies espacials, com hem vist amb el desenvolupament dels coets més potents per part de Space-X.
Tot això reflecteix una clara tendència que va a més. D'una banda, podem pensar que és una gran notícia que es desenvolupi una economia potent basada en el coneixement, ja que, entre altres coses, proporciona llocs de treball altament qualificats. Però per altra banda, és preocupant pensar que la societat, i en concret els governs que aquesta escull democràticament, perdin el control sobre aquests avenços que són clau per al nostre futur. És més preocupant pensar que aquests avenços estiguin al servei de grans borses de capital que tenen com a únic objectiu la rendibilitat de la inversió. En aquest sentit, és important no oblidar que aquí i als països del nostre entorn, continua sent la inversió pública en recerca bàsica la que permet, tant la formació de personal altament qualificat, com que avenços científics no rendibles tinguin lloc. Una gran part d’aquests recursos es transfereix al sector privat de forma pràcticament gratuïta i amb un retorn en forma d’impostos que en general no compensa l’esforç realitzat.
Al meu parer, els governs han de reflexionar profundament sobre aquestes qüestions i buscar solucions. No hauríem de deixar que la investigació pública perdi el tren de les darreres revolucions científiques i tecnològiques. És un objectiu necessari si volem establir límits ètics a aquests avenços i assegurar-nos que aquests desenvolupaments reverteixen a la societat, fent-la més justa i mirant d'evitar que el creixent nivell de desigualtat acabi arruïnant completament allò que queda del que seguim anomenat estat del benestar.
Carlos F. Sopuerta
Físic, Investigador Científic de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC i IEEC)
President de l’ACDIC