Volia parlar de què passa quan un policia menteix en seu judicial (és el cas d’un manifestant antimonàrquic que portava una estelada alçada dalt d’una canya de pescar per protestar per la visita del rei dels espanyols a Montserrat: un policia malintencionat va transformar aquesta canya en una barra extensible, fet que mutava l’objecte en un arma amb què al·legar una falsa agressió). (1) Què fem quan la presumpció de veracitat que empara tota declaració policial amaga una mentida: la protegim/encobrim en un acte de fe per sobre de la justícia o la depurem fins les darreres conseqüències? Fem com la Santa Mare església catòlica, apostòlica i romana, que per “protegir la institució” ha encobert abusadors sexuals?

Ara sabem dues coses: que el Vaticà porta més d’un segle encobrint els seus abusadors, que és com dir sempre... i que ha mentit en declarar des de quan ho van saber. Si aquesta mena de mentides son jurídicament punibles quan les fa un policia o “la policia”, quina dimensió prenen quan les fa tot un Papa de Roma?

Tot això pensava quan va esclatar la guerra contra Iran, un regim teocràtic-no-democràtic atacat per una democràcia teocràtica: Israel, que branda l’Antic Testament com a contracte de propietat de la terra, amb el suport d’una democràcia presidencialista, els EUA, famosa per tenir bíblies a totes les cambres d’hotel i un president fanàtic del seu déu que per justificar la guerra orquestra escenes pròpies dels autos de fe hispànics del segle XVI.

Pot ser casual que en aquest context de fanatisme religiós i bel·licista la Rosalía ens vingui amb la cantarella de la Mare de Déu? En un món col·lapsat pel consumisme, el monetarisme (sovint confós amb l’economia en general) i la ciència com a fe, les visions místiques i espirituals de la vida poden ser una alternativa vàlida; de fet fa temps que sabem que la raó sols regeix una petita part del nostre fer, però alimentar acríticament el pas de l’espiritualitat a la religió és nefast ja que la religió sempre es concreta en una Església controladora i alienadora.

No tinc criteri per discernir si Rosalía canta molt bé, si és original i innovadora. Molts entesos des de molts angles diferents diuen que sí, i així deu ser, però a mi em recorda els pintors que excel·leixen en la tècnica —aquells que pinten tan bé que no diuen res—, és a dir, que com que pinten molt bé no cal que diguin res... Crec que Rosalía té un programa comercial ben organitzat, d’alta volada (el que ja és un mèrit i aquí sobresurt entre molts) però tinc la sensació que el que mena el seu fer és l’ocasió de cada moment: en l’anterior gira la cosa anava de lluir cuixa dalt d’una moto “empoderadora”, i ara de disfressar-se de monja-verge que predica contenció sense abandonar la temptació carnal d’una bona esquena... La imatge més antiga que tinc de Rosalía és dins una vitrina de plexiglàs amb un munt de bitllets de cent euros plovent-li al damunt.

Que sigui catalana, intel·ligent i treballadora (aquest adjectiu, en el seu doble sentit), em genera simpatia, però no veig gaire clar que vulgui ser catalana encara que dosifiqui estratègicament frases en català en les seves cançons... Potser per quota de mercat li resulti millor ser espanyola o ciutadana del món (aquells que no creuen en les pàtries, sobretot petites, però sí en els imperis). Naturalment, pot ser el que vulgui, però és difícil de nedar i guardar la roba.

Feia temps que tenia els meus dubtes sobre el fenomen Rosalía i dubtava bastant perquè crítics d’art i literaris als que segueixo atentament l’elogien per motius diversos, però amb aquest Lux (de Lux Mundi o de Luxe?) m’ha il·luminat del tot sobre el seu fer: ves que no la veiem disfressada de militar en la propera gira; com va dir el príncep de Salina, lluny de ser una contradicció estaria dins de la millor tradició, en aquest cas del món de l’espectacle.

1. El cas va arribar als tribunals on el jutge va desmentir la suposada agressió i l’arma fictícia argüida pel policia mentider; malgrat totes les evidències, el Director General de la Policia, Josep Lluís Trapero, va mentir davant seu parlamentària.

Per més informació: https://youtu.be/JKFMhgKjrUE?si=s6f9d6iDaq2cktsj