Hem estat els últims. Som els pares més carques i menys enrotllats de la seva quinta, ho sabem. Hem aguantat la pressió social i hem estat capaços d’evitar lliurar a la nostra filla un telèfon mòbil propi fins als 14 anys. Hem acabat cedint tot i que encara ens sembla massa d’hora que es capbussi lliurement a les xarxes socials i tots els continguts que posa a la seva disposició aquest petit aparell, del qual depenem massa persones (siguin adultes o no) en la nostra societat. Per això, hem acordat, via signatura d’un contracte que hem de complir ambdues parts (pares i filla), que l’única xarxa social on s’obriria un perfil seria Instagram i que nosaltres supervisaríem l’ús que fes del dispositiu.

La lluita ha estat dura i dilatada en el temps: no va trigar ni un sol dia en començar 1r d’ESO a iniciar la seva croada. Els arguments, ja us els podeu imaginar: que si sóc l’única que no en té, que si em faran el buit, que si passaran de mi... i tot el que us pugui venir al cap. En un tres i no-res el condicional es va convertir en present, en un present que potser ho era massa. Tant és així que l’octubre passat, després de dos anys de negatives i d’intentar impulsar sense èxit el grup Adolescència Lliure de Mòbils a la Noguera, varem pronunciar el tan desitjat “sí, vull” (no pas per part nostra us ho ben puc assegurar!).

Fins ara, el resultat ha estat millor del que ens esperàvem. L’adolescent que ens ocupa i preocupa ha demostrat un alt grau de maduresa en comprendre (almenys així ho verbalitza) els motius que ens duen a condicionar l’ús que fa del telèfon mòbil i a permetre’n, força de bon grat, una plena supervisió parental. Possiblement, aquestes dos anys i escaig d’espera i els discursos que hem pronunciat davant seu, hagin pagat la pena. Vull (necessito) creure-ho així.

Malgrat això, aplaudim l’anunci que va fer la setmana passada el president del Govern central, Pedro Sánchez, en el marc del World Governments Summit. El líder de l’executiu va avançar que impulsarà una llei per restringir i regular l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Celebrem que hagi recollit el guant llençat per milers i milers de famílies arreu de l’Estat, que reclamàvem apartar els nostres fills de les pantalles.

Segons va explicar el líder socialista, protegir els adolescents és la mesura més destacada d’un paquet de cinc a fi de posar fre als abusos de les grans plataformes i garantir un entorn digital segur, democràtic i respectuós amb els drets fonamentals, que ara moltes tecnològiques obvien per enriquir-se.

Els seus algoritmes, les seves polítiques empresarials, generen greus problemes de salut pública atacant un sector de població molt vulnerable: els nostres infants i adolescents. Els algoritmes no hi entenen d’ètica i fan la seva feina a la perfecció, atrapant-nos a la seva teranyina. Malgrat que fa cinc anys Facebook admetés que Instagram era una xarxa social “tòxica” que perjudicava els joves, especialment les adolescents, no ha fet res per revertir la situació, ans al contrari.

Vet aquí perquè veiem amb bons ulls que els governs actuïn en defensa de la nostra jovenalla. És un primer pas. Però no pot ser l’únic.

Les famílies no podem confiar el benestar dels nostres fills i filles exclusivament a les lleis que aprovin els nostres parlaments. També cal que ens hi impliquem de cap a peus. Cal que eduquem els infants i joves en l’ús de les noves tecnologies, cal que prediquem amb l’exemple, que escollim opcions menys còmodes que lliurar un dispositiu mòbil en edats exageradament primerenques per ves a saber quin motiu o fer-lo servir de mainadera... Cal, en definitiva, que prenguem consciència dels motius que ja han dut cinc països a moure fitxa i vetar l’ús de les xarxes socials als adolescents, els fem nostres i actuem en conseqüència. De no ser així, de poc serviran les prohibicions.

Oi que no deixaríem conduir un menor d’edat sense carnet? Veritat que no compraríem la primera ratlla de cocaïna o ni tan sols el primer cigarret de marihuana als nostres fills? Oi que no és permesa la venda d’alcohol als menors de 18 anys? Poden semblar exemples passats de rosca, però no ho són. Avui dia, disposem de suficients evidències que demostren els efectes nocius de l’abús dels telèfons intel·ligents (en general) i d’unes xarxes que s’anomenen socials però que han perdut bona part de la seva funció social (en concret).

El plantejament que segueixen actualment plataformes com Instagram, Tik Tok o Twitter (per molt que el senyor Musk li canviés el nom no em surt d’anomenar-la X), atempta contra la salut mental dels més vulnerables però també exerceix una influència molt perillosa sobre les societats modernes, ja que en condicionen el sistema democràtic. Així ho afirma l’enginyer informàtic Josep M. Ganyet en una entrevista publicada al diari Segre aquest dilluns.

No es tracta de demonitzar les xarxes sinó d’exigir-los la responsabilitat que fins ara han eludit. No és qüestió de prohibir-les simplement sinó que hem de preparar el jovent per a l’entorn digital perquè no es limitin a ser consumidors sinó persones amb esperit crític, empàtiques i respectuoses. Fem aquest pas.