Prèvia: no esmentaré el nom del Dictador, per no plaure’l, car li agrada veure’s escrit arreu com un déu romà i perquè ell no és més que el símptoma d’un imperi que cau.

La guerra es fa per a robar el veí. Ens ho explica La Ilíada, un dels textos fundacionals de la nostra cultura occidental. Tot plegat esdevé un dret, "el dret de conquesta", que anorrea tots els altres drets, creats en la ressaca dels grans desastres. La conquesta sempre és per la força, generalment militar, si bé l’ideal de la guerra és no haver de fer-la o fer-la ràpid: la guerra llampec dels nazis o la guerra quirúrgica dels ianquis. Putin va presentar la seva imaginativa “operació militar especial” a Ucraïna que havia de durar quinze dies i ja passa llargament dels mil... Simultàniament, hi ha la guerra de “defensa” d’Israel contra Hamas en la franja de Gaza, que ha degenerat en genocidi. Una guerra contra una força antidemocràtica promoguda pel mateix estat d’Israel per debilitar l’Autoritat Nacional Palestina... Tot plegat és vist pel govern nord-americà com una possibilitat de negoci immobiliari i turístic, ni més ni menys...

Veneçuela i Groenlàndia són el nou exemple dels diners com a arma. El govern dels Estat Units, seguint la tradició homèrica i la seva pròpia tradició imperialista, envaeix quirúrgicament Veneçuela amb el tebi argument de democratitzar-la i apoderar-se del petroli, encara que això segon, que en realitat és “el primer” no sembla gaire democràtic... Amb relació a Groenlàndia l'argument és més groller: que necessitenquedar-se-la per a seguretat seva (la dels Estats Units, evidentment) que de retruc sembla que serà també la nostra i l’explotació de les riqueses minerals d’aquesta illa immensa. Ells s'ocuparan de la protecció i els envaïts de pagar-la, per impedir que els envaeixin uns altres, sembla que molt més dolents... Per a aconseguir-ho comencen amb l’amenaça de l’ús de la força (“no m’obliguis a pegar-te!” exclamen), però en veure la monumental contradicció d’atacar un membre de l’ OTAN que hauria de ser protegit per tots els països membres del tractat, inclòs el país agressor, han passat a l’argumentari mafiós de “si no cedeixes t’arruïnaré a tu i a tots els que gosin fer-te costat”.

A una altra escala, l’arma dels diners amenaça coses tan bàsiques com l’habitatge. Sobre el paper, la constitució borbònica reconeix el dret dels ciutadans a un habitatge digne que altrament el "lliure mercat" fa inaccessible. Clar que això és feina de la política i no del “lliure mercat” però aquest, poderós com és, condiciona la política perquè el seu negoci no pari. Aquesta disfunció democràtica fa que, per exemple, molts treballadors essencials (pandèmia dixit) dels camps de l'educació, la cura sanitària i geriàtrica, tot i tenir feina a jornada completa, no puguin pagar un habitatge digne en zones del país particularment dominades per l’especulació immobiliària i hagin de mal viure en cambres rellogades, caravanes o cobrir distàncies forassenyades per a anar a la feina. Aquesta precarietat, a més de la dignitat de les persones, afecta la qualitat del servei i despulla la dicotomia lliure mercat i democràcia. Fa molt temps que els nous feixismes del món es promouen sota l’eslògan de la llibertat, sense aclarir-ne els detalls i per aquí i com. Per als treballadors i petits “el que sigui”, és clar que no.

Groenlàndia estava apunt de decidir la seva independència amb la democràtica acceptació de Dinamarca quan ha començat tot aquest ball imperial. Mal moment per marxar de l’OTAN, ves per on! Una OTAN que al dictat del govern estatunidenc ha disparat les seves quotes de participació del 2 % al 5 % del PIB a redós de la guerra d’Ucraïna, que el nou govern americà va prometre solucionar en 24 hores, ara fa un any... Potser amb aquest 5 % reforçarem la pau tot preparant la guerra a gran escala (drons de tota mena, míssils hipersònics, etc.) però l’educació, la sanitat i ja no diguem la cultura en sortiran perjudicades, és a dir la democràcia... És Important? Els carrers dels Estats Units estant militaritzats, les protestes, reprimides amb “foc real” però no contingudes; potser l’imperi del dòlar s’està esllavissant i per això gesticula tant?