En les últimes manifestacions populars viscudes al Nepal, Indonèsia, Mèxic, Filipines, Perú, Marroc... S’ha pogut veure un nou element comú a totes elles: una bandera d’una calavera pirata amb un barret de palla. Un símbol de protesta i de reivindicació, reclamada per l’anomenada Generació Z (nascuts a finals dels noranta i inicis del 2000), que representa la lluita contra la tirania i l’opressió. Però d’on ha sorgit aquest emblema?

L’inici de la resposta comença el 22 de juliol de 1997 quan la revista japonesa Weekly Shōnen Jump va publicar per primera vegada les primeres vinyetes del manga One Piece. Una obra del dibuixant Ichijiro Ida que narra les aventures de Monkey D. Luffy i la seva tripulació, anomenats mugiwara ‘palla’ en referència al barret del qual el protagonista no se separa pràcticament mai, i la seva recerca del ‘One Piece’, un tresor llegendari que el convertirà en el rei dels pirates. Dos anys després s’emetia per Fuji Television (Japó) el primer episodi d’anime, l’adaptació audiovisual, de la sèrie. Des de llavors continua en emissió amb més de 1.150 capítols.

One Piece és un fenomen a escala mundial. La seva gran acceptació l’ha fet mereixedora del Rècord Guinness com a manga amb més quantitat de còpies publicades per un mateix autor a tot el planeta. Tècnicament, ha sabut adaptar-se al llarg de tots aquests anys, implementant d’una forma sorprenentment natural les noves tècniques de dibuix i animació mantenint-se a l'última en qualitat gràfica. Però quin és el secret que la fa tan extraordinària?

La resposta és simple, el guió. El viatge. Les aventures que viu aquell nen d'ençà que somia en ser el nou rei dels pirates. One Piece aborda temes com el classisme, presentant d’una forma cruel els beneficis de qui posseeix més per dret de llinatge, i de com sotmet als que té per sota en un sistema permissiu i pervers. Parla de racisme, dels conflictes que genera entre els que veuen més diferències que semblances en l’altre, i de com n’és d’important la responsabilitat que tenen els adults de no bolcar els perjudicis adquirits sobre els infants.

Un altre dels pilars és la superació personal, l’evolució de cadascun dels personatges a base d’esforç, i entrenament. Una faceta en la qual esportistes d’elit, com els corredors de relleu japonesos en el Mundial d'atletisme de Tòquio, s’han sentit identificats en aquesta constant millora a base de treball a l’ombra durant anys per aconseguir un somni, que fins i tot imiten moviments i posicions dels protagonistes durant les competicions oficials. Tot això però, no explica el perquè després de tants anys, és ara quan s’han començat a veure aquestes banderes arreu del planeta.

Sens dubte un dels factors que hi té a veure és la popularització de la sèrie gràcies a la seva adaptació a imatge real, és a dir amb actors de carn i ossos, disponible a plataformes com Netflix. Un altre condicionant és la mateixa estructura de la saga, dissenyada de tal forma que és capaç de sumar aquests nous fans, mantenint la majoria dels adeptes més longeus. I la tercera, i potser més rellevant, és com, després de pràcticament vint anys i sense ser en cap cas una història política, el conflicte que mantenen els protagonistes amb el Govern Mundial està arribant al punt àlgid. Els mugiwares topen al llarg del seu viatge amb les través d’aquesta institució que, sota el paraigua de la justícia, amaga una cara fosca. Es finança cobrant impostos desmesurats als països que en són membres. Obvia els problemes dels qui no en formen part. I castiga de forma estricta i cruel a qualsevol que s’oposa als desitjos dels dirigents. El braç executor és la Marina, formada per ferms defensors de la justícia però també per personatges corruptes i infames. Tot això, en un sistema corcat i classista on els rics, fins i tot, viuen separats de la resta del món.

A One Piece Monkey D. Luffy, la seva tripulació i tots els que li donen suport defensen per sobre de tot un ideal: la llibertat. I ho fan contra un Govern Mundial disposat a tot el que calgui per mantenir el poder. Un símil del que passa malauradament a molts punts del nostre planeta, on en cada conflicte i fins que arribi un utòpic dia en què l’opressió s’acabi, onejarà aquest nou símbol de llibertat i esperança.