Després de les notícies que estem presenciant darrerament, amb episodis gairebé diaris, no cal dir que l’autoritarisme i la llei del més fort estan en auge. Una de les maneres d’imposar aquesta forma d’actuar, que atempta contra els principis bàsics de la legalitat, és una versió moderna de la propaganda basada en idees falses o tretes de context, que avui anomenem fake news, però que és tan antiga com la mateixa humanitat. L’objectiu és destruir qualsevol línia de pensament contrària a aquesta manera de fer, que no atén a raons ni a evidències. Pel camí, aquesta dinàmica s’ha trobat amb diversos àmbits en què la ciència, que no fa més que interpretar la realitat tossuda de la natura que ens envolta, se li ha interposat. Entre aquests àmbits hi ha el canvi climàtic i els efectes devastadors que ja està manifestant i que es poden amplificar en un futur pròxim, o la vacunació de la població davant la proliferació de diferents tipus de virus, entre d’altres. En el cas nord-americà, malgrat ser els líders mundials en desenvolupament científic i tecnològic de frontera, la nova administració està infligint un dany potencialment irreversible al sistema científic del país.
D'una banda, el departament de retallades que inicialment va liderar Elon Musk, conegut amb el nom eufemístic de Departament d’Eficiència Governamental, ha aplicat retallades molt severes tant en recursos humans com econòmics destinats a la recerca bàsica que duen a terme universitats i institucions especialitzades (com la NASA, el Departament d’Energia, o l’Institut Nacional de Salut), sobretot en les àrees esmentades anteriorment. Algunes d’aquestes retallades estan sent revocades pel sistema judicial, però els retards i interrupcions que han comportat ja estan causant un perjudici considerable que dificilment es podrà esmenar.
D'altra banda, el govern nord-americà està donant un fort suport a altres àrees de recerca amb un impacte ideològic menor però amb un gran impacte industrial. En particular, a dos grans àmbits en què el lideratge a escala mundial és objecte de disputa: La intel·ligència artificial i les tecnologies quàntiques (comunicació segura, criptografia, computació, sensors, etc.). En aquest cas, el perill no és tant la manca de recursos com el fet que les decisions estratègiques sobre l’orientació d’aquestes tecnologies recaiguin en mans privades i que tant el criteri expert de la comunitat científica com el respecte pels principis ètics de la recerca quedin subordinats al benefici econòmic i a l’augment del poder de les grans corporacions.
Sovint es diu allò que són mals temps per a la lírica, però en la situació actual el que està en joc no és tant la possibilitat d'expressar-nos lliurement —per això qualsevol persona amb un telèfon mòbil disposa d’un altaveu potencialment adreçat a tota la humanitat, cosa que sovint només contribueix a ofegar la veu de la majoria enmig d’un gran soroll global—, sinó la capacitat d’assolir com a societat el benefici comú. I no només en relació amb els qui vivim ara, sinó també amb les generacions futures, que es poden trobar un món cada vegada més inhòspit.
A més d'aquestes amenaces, el nou ordre mundial restringeix les relacions entre estats com a conseqüència de les confrontacions que ja s'han produït i de les que poden produir-se. Aquesta situació també té un efecte nociu sobre la ciència, ja que pot arribar a trencar les col·laboracions científiques i tecnològiques que tanta prosperitat ens han aportat fins ara. Precisament, davant de l'aixecament de murs entre nacions, la ciència sempre ha intentat mantenir-se al marge i preservar la col·laboració entre països i comunitats enfrontades. Una de les raons per les quals m’agrada ser científic és que en la nostra feina no cal saber ni la nacionalitat, ni la raça, ni la ideologia dels nostres col·legues; només importa poder resoldre problemes conjuntament i aportar coneixement a la societat. La ciència col·laborativa construeix ponts de comunicació entre comunitats molt diverses que no hauríem de perdre, ja que, més enllà de la qualitat de la ciència resultant, ens ofereix una via per reconstruir relacions malmeses pels conflictes. Per això, avui més que mai, és important donar suport a la ciència de qualitat i a la col·laboració entre diferents comunitats i països, passi el que passi.
Carlos F. Sopuerta
Físic, Investigador Científic de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC i IEEC)
President de l’ACDIC