Li sona el despertador a les 5 cinc del matí. L’atura. Fa el llit. Va al lavabo. Torna a l’habitació. Es treu el pijama. Es posa el xandall. I comença. A terra. Dret. A terra. Dret. Un. Dos. Tres. Quatre... I així fins a gairebé les sis del matí. Aquesta és la nova rutina matutina del meu ‘amic’, anem-lo a anomenar Jordi. Ens ho va explicar fa un temps, quan va voler justificar el seu «no» a la tradicional cervesa del divendres a la tarda després de la feina: «Ja no bec alcohol», va dir.

Va ser així. De cop. Sense avisar en tenia un a davant. Saps que hi són, però sempre te’ls imagines lluny. Una víctima d’aquells que alguna vegada m’havien aparegut a través de la pantalla del mòbil, repetint paraules com: lambo, bro, ganando, loser,fucking,masivo, mileurista. Gurus de la vida que sorgeixen de forma inesperada per salvar als Jordis de la seva existència mediocre. Sota diferents noms, tots tenen el mateix perfil: home, musculat, altiu, prepotent, envoltat d’una vida luxosa, segur, groller i amb un toc de misogínia variable, però sempre present.

La seva forma d’operar és senzilla. Vídeos curts, directes, on et mostra la seva vida de luxe. Una que tu també tindràs, si segueixes els seus passos. I ho sap perquè ell ve «del mateix lloc on estaves tu, germà». Per començar, et demana que et sentis bé, i per fer-ho has de fer coses tan lògiques com: exercici, dormir i menjar sa. Ara, que ja t’ha dit la fórmula secreta perquè tinguis un cos en forma, toca preparar la teva ment. O més ben dit el teu mindset, la teva programació mental. Cal que «focalitzis germà. Centra’t en tu elimina les distraccions». No només et diu que deixis de mirar tanta estona la pantalla del mòbil, sinó sobretot, que et separis d’aquelles coses de la teva vida que t’allunyen del teu gran objectiu final. Cal començar per la família, són els que t’ha consentit tota la vida i per culpa seva ets una persona dèbil. S’ha de continuar tallant els vincles amb els amics, aquests paràsits que et roben el temps i que frenen totes les teves ambicions. La parella també, fora. Només pot estar al teu costat si et dona suport incondicional i, evidentment, si no qüestiona res d’aquesta ruta cap a l’èxit que has iniciat.

Una vegada sol, aïllat, convençut que estàs en el bon camí, arriba el següent pas. Invertir, és a dir, posar calés. No en ell, sinó en tu. Inverteix en l'única cosa que realment farà canviar la teva vida: tu mateix. Formar-te, estudiar, la universitat... Tot això són trampes d’un sistema que no funciona. El responsable real que t’ha conduït a la situació en què estàs. No es culpa teva. Simplement, ningú mai t’havia explicat com realment ho havies de fer. Ell, el teu mentor, t’ajudarà a despertar. I ho farà a través de l'única cosa que funciona. El seu mètode. Compartirà el seu coneixement amb tu, amb xerrades, trobades, seminaris, mentories, sessions personalitzades... Això depèn de tu, del teu nivell de compromís que sempre, sempre, sempre és proporcional als diners que puguis aportar. Per això, tot i que t’hagi volgut vendre que en el fons els diners no són el més important per arribar a allà on vols, en aquest cas són indispensables.

Ara que ja has realment començat tot depèn de tu. Ja coneixes les claus que l’han portat a l’èxit. Si pel que sigui en el teu cas no funciona, és únicament i exclusivament culpa teva. El seu mètode funciona i ell n’és la prova. No t’hi deus estar esforçant prou, o bé encara no has renunciat a tot el que et frena, o potser és que segurament t’has de formar més. Si ho fessis bé, deixaries de ser un perdedor i et convertiries en un guanyador.

Vist des de certa distància, sembla increïble que aquest engany funcioni. Però malauradament és així. Funciona. I més del que ens pensem (o pensàvem) la majoria. És una metodologia cruel, pensada per atreure als que estan en un mal moment, encara que sigui de forma puntual, aquells que estan ferits en l’autoestima. Per captar persones que se senten abandonades, traïdes, enganyades per un sistema que les ha mentit i no ha recompensat el seu esforç amb tot el que els havia promès. Gent sense rumb clar, cansada d’estar perduda enmig del mar i que, tot que potser saben que això que escolten són cants de sirena, estan tan esgotades de tanta incertesa que remen cap allà. Sense qüestionar res, sense mirar enrere.

No els culpo. Comparteixo el que diu el personatge d’en Genís a la sèrie Vintage del 3Cat, al seu fill Teo quan torna a casa després d’abandonar un d’aquests ‘gurus’ «tu no ets idiota. El que passa és que la vida està plena de fills de puta, d’escòria putrefacte, capaços de detectar la mínima escletxa de debilitat per aprofitar-se de la bona gent». Com en el cas del nostre Jordi, que ha canviat les fotografies que publicava amb amics i familiars, per frases inspiradores i cartells d’esdeveniments prometedors. L’últim és una masterclass, on t’ensenya un mètode per guanyar-te la vida viatjant a través del món, només a canvi d’una petita inversió.