El paisatge digital torna a mutar, i aquesta vegada no és un canvi menor. Google, OpenAI i altres grans actors tecnològics estan redibuixant les regles del joc informatiu amb una nova generació de plataformes que combinen intel·ligència artificial, navegació personalitzada i generació automatitzada de continguts. Per als mitjans locals i comarcals, aquests moviments poden semblar llunyans, però en realitat afecten directament la seva visibilitat, la seva audiència i, en conseqüència, la seva supervivència.
Google ha començat a desplegar una versió renovada del seu Discover, la pestanya de notícies i recomanacions que apareix en milions de mòbils Android. Aquesta nova versió integra Gemini, el model d’intel·ligència artificial del gegant de Mountain View, i permet generar continguts personalitzats a partir dels hàbits de cerca i lectura de cada usuari. És un pas més en la direcció d’un Internet que ja no mostra “el que hi ha”, sinó el que un algorisme considera rellevant per a cadascú.
Segons Red de Periodistas, aquest Discover 2.0 pot arribar a convertir-se en el principal canal de distribució de notícies per a milions d’usuaris. En altres paraules: si el teu mitjà no està optimitzat per a aquest nou ecosistema, simplement no existirà per a una gran part del públic digital. I això és especialment crític per als mitjans locals, que depenen de la descoberta orgànica per mantenir el seu flux d’audiència.
Mentrestant, OpenAI, l’empresa creadora de ChatGPT, ha anunciat el llançament de Pulse, una funcionalitat que funciona com un feed personalitzat dins del propi ChatGPT: un Google Discover dins d’un assistent conversacional. Els usuaris rebran notícies, articles i recomanacions contextualitzades segons els seus interessos i converses prèvies. I això no és tot: Sam Altman, el seu fundador, ha presentat Atlas, un nou navegador amb el qual vol competir directament amb Google Chrome, integrant-hi ChatGPT de forma nadiua. Si Atlas prospera, pot alterar la porta d’entrada mateixa a la informació: la recerca, la lectura i la interacció amb les notícies es faran dins un entorn governat per la IA d’OpenAI.
És un terratrèmol silenciós. En pocs mesos, els dos principals accessos al coneixement —Google i ChatGPT— podrien convertir-se en filtres intel·ligents que decideixen què veiem, què ignorem i com s’explica el món. Els mitjans, especialment els petits, ja no es disputaran només el SEO o les xarxes socials: es jugaran la seva existència en els menús de recomanacions d’una màquina.
Aquesta batalla tecnològica no és una qüestió merament tècnica, sinó cultural i econòmica. Afecta la manera com la ciutadania s’informa, com es construeix l’agenda pública i, sobretot, com es manté viu l’ecosistema de premsa local. Els mitjans comarcals han estat, històricament, el teixit que connecta comunitats, municipis i territoris. Però si el lector només veu allò que els algoritmes globals consideren rellevant, el relat del territori pot quedar esborrat del mapa digital.
El perill no és hipotètic. Ja s’ha vist com molts portals locals pateixen una caiguda sobtada del trànsit quan Google canvia els seus criteris de priorització o quan Facebook redueix el pes de les notícies en el seu feed. El que ve ara és un pas més: una intel·ligència artificial que decideix quina informació s’ha de mostrar, basant-se en preferències individuals i no en criteris periodístics o de servei públic.
Tanmateix, enmig d’aquesta transformació també hi ha oportunitats. Els mitjans locals poden aprofitar la seva proximitat i el seu coneixement del territori per convertir-se en fonts de confiança i rellevància per a aquests nous sistemes. Si els algoritmes busquen contingut de qualitat, ben etiquetat, actualitzat i amb context, els diaris comarcals poden —si s’hi adapten— guanyar visibilitat com a nodes d’informació verificable i pròxima. Però això exigeix un canvi de mentalitat: cal entendre com funcionen aquests nous canals, formar equips en optimització semàntica i dades estructurades, i pensar en cada notícia com una peça d’un ecosistema digital interconnectat.
Més enllà de la dimensió mediàtica, aquests moviments tecnològics s’emmarquen en una transformació global que també afecta sectors com la construcció, l’energia o la planificació urbana. Com explicava recentment Construnews, els centres de processament de dades (CPD) estan redibuixant el mapa energètic i econòmic del territori: les noves infraestructures digitals consumeixen grans quantitats d’energia, requereixen sòl, i impacten directament en l’ocupació i en l’equilibri territorial. Això també és informació local. També és periodisme de proximitat.
Per això, els mitjans comarcals tenen un doble repte: no quedar fora del nou ecosistema digital i, alhora, explicar-lo. Si no som capaços d’abordar temes com la implantació de CPD, la intel·ligència artificial, la connectivitat o la sostenibilitat des d’una perspectiva territorial, altres ho faran —i potser des de fora del territori.
La revolució que s’acosta no és només tecnològica, sinó de sobirania informativa. Els grans actors digitals no tenen mala fe, però tampoc tenen un compromís amb el relat local. Si nosaltres no adaptem les nostres redaccions, si no aprenem a “parlar l’idioma dels algoritmes”, el relat del territori desapareixerà entre recomanacions globals i resums automàtics.
És moment d’actuar: d’invertir en formació, de col·laborar entre mitjans, de compartir bones pràctiques i d’exigir que la intel·ligència artificial no esdevingui un nou centralisme digital. Perquè si el futur de la informació serà filtrat per màquines, més val que les veus locals hi siguin presents.
Només així garantirem que la intel·ligència artificial del món també sàpiga on és la nostra comarca.