Totes les persones tenim instint de supervivència. Forma part de la nostra naturalesa com a animals que som. En situacions límit, som capaços de treure forces d’allà on no n’hi ha per continuar endavant per molt que ens costi. Per difícil que resulti, seguim avançant encara que alentim el pas fins a una velocitat gairebé imperceptible. Però no tothom té la capacitat, el talent o la força de transformar el dolor més profund en una cosa bonica, en art, com un espectacle teatral per exemple. Aquest és el cas de la Paz Padilla.

La coneguda còmica i presentadora gaditana just acaba de fer dues-centes representacions del muntatge ‘El humor de mi vida’, la versió teatral del llibre que duu el mateix títol en el qual homenatja el seu difunt marit i narra la seva història d’amor i comiat. Durant dues hores, la còmica despulla la seva ànima i comparteix amb el públic bocins, molt íntims i personals, de la seva vida. Encerts, errors, dolor i humor, grans dosis d’humor (de vegades un pèl groller i tot! Però com que és ella qui riu de sí mateixa, se li pot perdonar), són els ingredients d’aquest espectacle que el passat 12 d’octubre va fer parada al teatre La Llotja de Lleida.

Padilla ofereix un monòleg amanit amb tocs musicals que parla de la mort en una societat que s’hi posa d’esquena i oblida que el final de la vida comença precisament el mateix dia que arribem a aquest món. A partir de la seva experiència personal, la mediàtica humorista ens proposa reflexionar sobre com tractem la mort, com en parlem, com l’enfrontem o, més ben dit, com la neguem, com si per fer-ho li’n traguéssim facultats. El treball que l’actriu ha hagut de fer per acceptar la pèrdua del seu segon marit (a qui defineix com l’amor de la seva vida) és el fil conductor d’una obra que va fer posar dempeus el públic lleidatà i que va arrencar moltíssimes riallades però també unes quantes llàgrimes.

Us confesso que a mi la Paz Padilla no em diu gran cosa tot i que la seva història em sonava vagament per les revistes del cor que compra la meva mare. No era a la meva llista d’imprescindibles. És a dir, que si hagués estat per mi, no l’hauria pas anat a veure. Hi vaig acudir acompanyant la meva mare. Però ara, a pilota passada, he d’admetre que m’alegro moltíssim d’haver estat jo qui l’acompanyés i no un dels meus germans.

‘El humor de mi vida’ paga molt la pena. És un text tan graciós com colpidor sobre la vida, l’amor i la mort. Tot en un, perquè tots tres conceptes es barregen i no s’entenen l’un sense l’altre, ni en el muntatge ni en la vida mateixa. Desconec si tot el que comparteix Padilla amb l’espectador és veritat o, com a bona actriu, hi posa més pa que formatge per posar-se’ns a la butxaca des del minut zero. Però el cas és que ‘la larga’, com s’autoanomena la humorista a ella mateixa en un moment del muntatge, ha bastit un text ple de certeses que de ben segur comparteixen les persones que, com ella, han hagut de fer front al dur tràngol de deixar marxar una persona estimada, sigui consumida pel càncer o qualsevol altra malaltia, sigui d’accident, de mort sobtada o perquè ja era la seva hora.

Per això és tan bonic que un bon dia la Paz, la dona que compartia la seva vida amb el seu amor d’adolescència, no la humorista que es va fer famosa amb les seves aparicions a la televisió, decidís compartir el seu dolor i el seu camí d’acceptació amb tots nosaltres. Ho fa amb el que millor sap fer, humor i amb la serenor que dona haver elaborat el dol; però amb humilitat i honestedat. El resultat és un espectacle íntim, per molt que es representi en immensos teatres com La Llotja, i sincer que ens recorda quines són les coses que veritablement són importants a la vida.

El que ens diu Padilla a ‘El humor de mi vida’ no és nou. Ho hem sentit munions de vegades però encara convé que algú ens ho recordi. Que ho faci una persona com ella, que semblava que ho tenia tot de cara, que ha tocat el cel de la fama i l’èxit, ens reconnecta amb la crua realitat: tots, més tard o més d’hora, acabarem igual. La mort no fa distincions de cap mena. Encara que el missatge sigui dur, ella ens el fa arribar d’una forma ben càlida i amorosa: arrencant-nos un bon grapat de somriures. Gràcies per compartir l’humor de la teva vida, Paz!