Fugint de les platges massificades, mosquits assassins i cues infinites, vaig acabar passant uns dies d’aquest estiu en una petita vila a prop de Tàrrega. Vaig deixar-me la disfressa d’autònom a casa, i fins i tot em vaig permetre el luxe d’esmorzar cada dia al bar del poble sense mirar el rellotge. Entre mossegada i mossegada repassava silenciosament les pàgines del Segre, observant no només el sí de les notícies, sinó també, diferents estils de redacció (tot i deixar la disfressa a casa, encara quedava un punt de deformació professional). Va ser en una d’aquestes lectures, concretament l’article del 14 de juliol titulat «Joves i gent gran, nous agutzils per millorar el poble», on vaig veure ben clar quina seria la temàtica de la primera columna d’opinió postvacacional.

La peça en qüestió, redactada per Esmeralda Farnell, explicava com el municipi d’Albagés havia implementat amb èxit el Civigés, una aplicació web per animar la gent a participar en la millora del poble. Aquesta app recompensa amb punts a qui acompleix tasques com pintar una barana, escombrar un carrer o regar unes plantes. Els punts aconseguits es poden bescanviar per premis com una entrada al cinema o un sopar familiar. Fins i tot el consistori ofereix un local per als joves del municipi si aquests sumen 6.500 punts. D’aquesta forma accions que abans es feien espontàniament i que, malauradament, sovint s’han anat deixant de fer, esperant que sigui “l’ajuntament” o “els serveis” qui se n’ocupi, tenen ara una resolució.

La iniciativa ha aconseguit de forma natural barrejar tecnologia i vida quotidiana, ja que són els mateixos veïns els que reporten i resolen les incidències que detecten en un mapa interactiu. El Civigés ha aconseguit animar a la gent a participar en la millora del poble, trencant la passivitat i recuperant un esperit col·lectiu gairebé perdut: el de sentir-se responsable de l’espai comú.

No tot és positiu. És evident que també hi ha riscos: no podem caure en la idea que la ciutadania substitueixi tasques que haurien de ser cobertes per serveis públics, i alhora cal valorar si l’essència pura d’acomplir una “bona acció” queda embrutida perquè s'afegeix el factor recompensa. Però el valor real d’aquesta iniciativa no és el treball de millora que s’aconsegueix, sinó el sentiment de comunitat que genera. Quan un nen pinta una barana i penja la foto per verificar-ho, no només està pintant ferro: està aprenent que forma part activa del poble.

En una època marcada per l’aïllament i la queixa fàcil a les xarxes socials, l’Albagés ha triat la via contrària: la participació, la corresponsabilitat i, sobretot, l’orgull de fer poble junts. Al cap i a la fi, si el poble és de tots, també és de tots la seva cura. Iniciatives així, i d’altres com la plataforma eAgora que permet enquestes, votacions, i recollida d’idees entre la població d’un municipi, són les petites llavors que poden transformar la relació entre veïns i entorn. Una nova forma de fer sentir a la gent que pot contribuir, col·laborar i sentir-se part activa del seu entorn.

Potser el Civigés no canviarà el món, però sí que pot canviar la manera com entenem la vida comunitària. I això, en temps de desconnexió, ja és molt.