Anem a jugar al FotoNumbers. Es traca d’un joc innocent, creat per Andreu Buenafuente pensat per distreure l’audiència al programa Nadie Sabe Nada, un espai radiofònic on també participa Berto Romero. El procediment és molt senzill, una persona del públic ha d’endevinar les fotografies que té a la galeria del seu telèfon mòbil, i també les dels dos presentadors. Una vegada diu les tres xifres, es treuen els mòbils i es comproven. Va som-hi, proveu-ho. Penseu en aquestes xifres i després mireu la solució. No sé quina número apareix a la vostra galeria, però la de Buenafuente supera les 78.000 imatges i la de Romero les 12.000. Us heu quedat curts imagino. No esteu sols. Tots els que hem jugat a aquest joc ens ha passat. No acabem de ser conscients de l'extensa quantitat d’imatges que tenim.

Una vegada constatat això, fem-nos una segona pregunta: Fan falta? Abans de respondre sí o no, mireu algunes de les fotografies. Estic convençut que a moltes no sabeu d’on venen. Retrats que ni tan sols sabíeu que teniu. Som especialistes a fer fotografies i a no mirar-les mai més. Algunes, com la façana de la pedrera o dues mans aguantant la torre de pisa, les trobaríem repetides a milers de dispositius.

Sempre que podem desenfundem el mòbil. S’ha convertit en un gest automàtic, inconscient. Trobada amb amics. Clic. Plat d’espaguetis a la bolonyesa. Clic. Sortida de sol. Clic. Posta de sol. Clic. Millor fer-ne altre per si de cas (per si de cas què?). Clic. En vertical també, potser l’acabarem publicant. Clic. Clic. Clic. I així, a cop de dit innocent, es va fent engreixar la galeria i al·lucinem quan acabem la primera partida del FotoNumbers.

Segur que també en trobem d’importants. Algunes que ens treuen un somriure quan les veiem, i d’altres que ens remouen alguna cosa a l’interior i ens permeten observar un passat que ja no tornarà. Aquests moments però, també tenen costs. D’una banda, hi ha el moment de capturar la instantània, on, encara que siguin només uns segons, deixem d’estar pendents de viure el moment en directe. De l’altre hi ha l’efecte que té al nostre voltant. Unes conseqüències mínimes quan ens referim al fet d’haver de fer aturar la gent perquè no apareguin a la foto, mitjanes quan la pantalla bloqueja la visió a un escenari o la llum il·lumina una sala fosca, i greus en casos com el del museu Palazzo Maffei de Verona, Itàlia.

Aquest darrer incident el coneixem gràcies a les imatges enregistrades en una càmera de seguretat on ens mostren un turista caient sobre la ‘Cadira de Van Gogh’, una obra del dissenyador Nicola Bolla, feta amb milers de vidres Swarovski. La seqüència mostra un home obviant descaradament els senyals de ‘no tocar’ i acostant-se a la cadira fins a situar-se en una posició on simula asseure-s'hi. A un parell de metres s’hi troba una dona amb el mòbil captant el moment, quan... l’home per l’equilibri i s’asseu damunt de l’obra. La parella fuig a correcuita, deixant enrere la cadira amb el seient i les potes trencades. La broma ha costat 40.000 €, una quantitat que, per cert, no han pagat els turistes, ja que no se’ls ha pogut identificar. Vanessa Carlon, directora del Palazzo Maffei, defineix perfectament l’incident, i de retruc aquest article «a vegades perdem el nord quan fem una fotografia i no pensem en les conseqüències». Doncs això.