Torna Trump. O almenys, torna la seva ombra. Amb ella, també els discursos proteccionistes, els aranzels com a eina de confrontació i una nova onada d’incertesa per a la tecnologia global. Aquesta vegada, el blanc són les empreses xineses, però l’ona expansiva afecta tothom. També nosaltres, aquí a Catalunya.
Aquests dies es parla molt de semiconductors, de bateries elèctriques, de cotxes del futur… però qui parla de com tot això ens interpel·la com a país petit però connectat? Quan es tanquen fronteres comercials, la innovació es veu amenaçada. Quan s’imposa la por a l’obertura, perd la col·laboració. I sense col·laboració, la tecnologia deixa de ser palanca de progrés i es converteix en arma geopolítica.
He escrit anteriorment sobre la necessitat de no quedar-se en la zona de confort. I aquest moment n’és una prova clara. Catalunya no pot limitar-se a contemplar com el món es reconfigura. Necessita una estratègia tecnològica pròpia, basada en l’obertura, l'aliança local-global i la inversió real. No en promeses. No en titulars.
Els algoritmes —com he apuntat en altres ocasions— també han canviat les regles del joc en la informació. Però en el món productiu passa el mateix. Si les regles canvien a Washington o Pequín, el nostre ecosistema tecnològic, format per startups, centres de recerca i pimes industrials, necessita respostes àgils i compromís institucional.
Els trens que mai arriben, les infraestructures que no es completen, el dèficit emocional col·lectiu… tot això es multiplica quan veiem passar, una altra vegada, la revolució tecnològica per davant nostre. I és una llàstima, perquè tenim talent, tenim potencial.
Actuar localment és clau. Però pensar globalment és innegociable. I per això, davant dels nous aranzels, de les noves batalles comercials, Catalunya ha de reforçar el seu paper com a node tecnològic europeu. No podem quedar al marge. No podem permetre que la incertesa ens paralitzi. La millor manera de defensar els interessos locals és apostant fort per la innovació, la connectivitat i la capacitat d’influir.
Sortir de la zona de confort, un cop més. Però aquesta vegada, amb velocitat i amb visió. Perquè el món no espera.