Des de la columna de la setmana passada, he malbaratat mig quilo d’aliments. Una xifra aparentment insignificant, però que, si la multipliquem pels milions de catalans, el resultat és una tragèdia silenciosa. Segons dades de la Generalitat, a Catalunya, es van llençar gairebé 174.000 tones d’aliments el 2024. Dit d’una altra manera, haurien pogut alimentar 274.948 persones.

Aquestes dades han de fer-nos reflexionar. Més enllà de l’impacte material, un 10% de la nostra cistella de la compra acaba directament a les escombraries. I qui és el principal responsable? Nosaltres mateixos. Si bé no hi ha dades del sector de la restauració i el comerç, les llars s’emporten la major part de la responsabilitat.

Però aquest drama no és només ètic o social. Cada quilo de menjar desaprofitat suposa un consum innecessari d’aigua, energia i recursos. L’impacte ambiental és descomunal, i ignorar-lo ens porta a un model insostenible. Per això, la Generalitat ha anunciat que treballa en un Pla estratègic per prevenir pèrdues i malbaratament alimentari. La idea central: reduir el rebuig d’aliments, fomentar circuits curts de comercialització i apostar per una economia circular.

El malbaratament alimentari no és només una qüestió de xifres. També és d’ètica. Cada aliment que llencem és un recurs que podria haver alimentat algú més, i un pas enrere en la lluita contra la pobresa i el canvi climàtic. La seva reducció és una responsabilitat col·lectiva que comença a les nostres llars, però que requereix el compromís de tots: ciutadans, empreses i administracions. Només així podrem avançar cap a un futur més just i sostenible.

Opinió publicada originalment al Setmanari de l'Alt Empordà el dia 6 de març de 2025.