L'associat El Pou de la Gallina ha celebrat fa pocs dies una nova taula rodona del cicle Temes del Pou. Presentacions que regularment duu a terme a la Sala d'Actes del Casino de Manresa i que  serveixen per presentar en societat el darrer número de la publicació, que es caracteritza per tenir un tema monogràfic que es desenvolupa al llarg de diverses pàgines. Actes públics que acostumen a emplenar de gom a gom l'espai Manresa i que ens parlen del fort arrelament i interès de la revista entre la societat local.

El darrer debat, i darrer número de la revista, tenia per tema Mig segle d’objecció de consciència, i va comptar amb la participació dels objectors i insubmisos Jordi Majà, Josep Oliveras i Joan Lluís Santolària. Durant l’acte, es va presentar la revista de març, amb el tema del mes dedicat als objectors de consciència i insubmisos que es van negar a fer el servei militar obligatori i van desafiar l’ordre establert.

Tema

Del 1970 al 2000, Manresa es va convertir en un escenari molt actiu del moviment d’objectors de consciència al servei militar i, posteriorment, d’insubmisos. En l’etapa de l’objecció van empresonar els dos impulsors del moviment a la ciutat: Joan Camisón i Ferran Martínez, i durant la insubmissió van entrar a la presó tres persones del Bages (Jordi Pujol, Toni Francitorra i Àngel Parés). Però la repressió no va aconseguir desmobilitzar el moviment, sinó que va generar una xarxa de suport i solidaritat que es va estendre per tota la comarca.

No us perdeu l'editorial del mes de març que sota el títol Obligació patriòtica, també està dedicada al tema i és de màxima actualitat.

Editorial

Perquè conflictes encesos com els d’Ucraïna i el Pròxim Orient justifiquen els mercats d’armes i el moviment de tropes militars de suport i de control d’unes guerres que sembla que fa temps que molts han oblidat com van començar i, el que és més trist, ja no saben com aturar. Les escalades de violència entre els bàndols són tan cruentes que qualsevol plantejament d’armistici sembla llunyà tenint en compte que la llista de greuges històrics, d’atacs i contraatacs, d’intents de neteja ètnica i de massacres injustificables impedeixen qualsevol mínim avenç cap a la pau. Aquest escenari motiva que tots els estats comptin amb exèrcits equipats i armats per intervenir en qualsevol conflicte i, quan els interessos geopolítics estan en joc, els bàndols de seguida queden perfectament definits per restablir l’statu quo mundial.

A l’Estat espanyol, fa un quart de segle que el servei militar obligatori va ser substituït per la vertebració d’un exèrcit professional després de tres dècades de lluita de moviments pacifistes, d’objeccions de consciència i d’insubmissió que, mitjançant la desobediència civil, van aconseguir eliminar de la vida dels joves la instrucció militar. Una instrucció que encara és obligatòria i extensa en països com Israel, on la societat està altament militaritzada i la possibilitat d’entrar en guerra queda massa a prop. A casa nostra, la mili va ser una de les darreres rèmores de l’Espanya franquista. La integració a l’OTAN i a la Unió Europea va fer evolucionar l’Estat cap a un estadi de modernitat en el qual les forces armades passen a ser un instrument més, més preparades per intervenir en operacions a l’exterior que no pas dins de les fronteres pròpies. Producte d’aquesta transformació, la carrera militar ha passat a ser una opció de lliure elecció i no pas una obligació patriòtica.