L'associat manresà El Pou de la Gallina celebra mensualment taules rodones per presentar els seus darrers números. Debats que utilitza per debatre amb experts sobre el reportatge principal de la revista i, que sobretot, enforteixen el vincle de la capçalera amb la societat de la contrada. El passat dimecres es va fer una nova taula rodona, dins del cicle Temes del Pou, a la Sala d’Actes del Centre Cultural el Casino, sobre el tema: Les darreres xemeneies industrials, la qual, com sempre, va emplenar de gom a gom l'aula manresana.

A la taula van participar Mercè Argemí, tècnica de Patrimoni de l’Ajuntament de Manresa, Jaume Perarnau Llorens, director del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica, i Lluís Virós, historiador i coautor del reportatge. Durant l’acte, es va presentar la revista de febrer, amb el tema del mes dedicat als darrers testimonis muts d’un important passat industrial: catorze xemeneies, amb imatges i informació completa, on se’n recull per primera vegada les mides, acompanyat d’una infografia que recull les 64 fàbriques amb xemeneies que hi havia hagut a la ciutat. D’altra banda, la persona entrevistada a fons aquest mes és el traumatòleg Francesc Sant Figueras.

Tal com expliquen des de la publicació, "Manresa és per definició una ciutat industrial i és una de les primeres ciutats del país que va acollir activitats industrials al començament del segle XIX. A més, tenia una llarga tradició artesanal des de l’Edat Mitjana, fomentada per la riquesa que li donava el regadiu de la Séquia. Del passat artesà gairebé no en queden restes, però quan passegem per la ciutat trobem senyals de la seva història industrial que no són fàcils de veure, amb l'excepció de les catorze grans xemeneies que es conserven com un símbol poderós i visible, que ens recorda el nostre passat industrial".

Font: El Pou de la Gallina