La setmana passada saltava la notícia que el Grup Godó havia decidit tancar Cre-a, la rotativa on fins ara s'imprimia La Vanguardia i Mundo Deportivo. Aquesta mesura també afectava a altres generalistes com El Punt Avui, El País o Cinco Días. Els quals, segons indicava Comunicació 21, tot feia pensar que passarien a imprimir-se a Bermont, a Castellbisbal.
Un tancament que, d'una banda, suposarà l'acomiadament d'una trentena de treballadors, i de l'altra, ratifica el final d'una època en què la majoria de les capçaleres disposaven de les seves pròpies plantes d'impressió. Unes plantes que fins als anys 80 encara estaven situades als centres de les ciutats abans del seu trasllat a polígons de la perifèria. El canvi d'hàbits que va suposar l'arribada del digital i la disminució de vendes en paper, ha anat precipitant el final de totes elles.
Així les coses, els diaris catalans amb rotativa pròpia han passat a ser ja només dos: d'una banda, l'associat Segre que manté la seva pròpia planta, Lerigraf, al municipi d'Alcoletge; i ElPeriódico de Catalunya que fa servir la impremta del grup Premsa Ibèrica a Sant Fruitós.
La rotativa de Segre, un monstre de l’enginyeria
Els treballadors de la impremta de Segre han acompanyat el diari des de la seua fundació, el 3 de setembre del 1982, i formen part de la seva història. Quan va néixer, el diari lleidatà s’imprimia al mateix edifici de la rambla Ferran on es redactava. Posteriorment, juntament amb el gruix del grup, la fàbrica de diaris, llavors un petit taller, es va traslladar al carrer del Riu, 6.
Des de finals dels 80, i ja amb una concepció més industrial, la impremta de Segre es troba a Alcoletge sota el nom de Lerigraf SL i treballa també per a tercers. Es tracta d’una nau que fa olor de paper, tinta i altres productes químics. Mentrestant, la seu de Segre al carrer del Riu de Lleida s’ha anat fent gran i les seves quatre plantes acullen avui en dia la redacció del diari de paper i de segre.com, l’administració i la direcció del grup de comunicació multimèdia i els estudis de Lleida Televisió.
La rotativa de Segre que hi ha actualment a Alcoletge té la capacitat d’imprimir cada hora uns 20.000 exemplars de mida tabloide de fins a 64 pàgines a tot color cada un. Aquest monstre de l’enginyeria mou amb la precisió d’un rellotge suís unes 1.300 tones de paper a l’any. Per fer-nos-en una idea, en un dia normal de feina en tot el procés per posar-se en marxa –des que arriben les pàgines ja escrites en PDF des de les redaccions fins que els diaris es donen impresos i empaquetats als distribuïdors– calen unes 30 persones.
La mateixa màquina, a més d’anar tallant el paper que surt d’unes bobines d’uns 900 quilos, amuntega els diaris ja fets en feixos. Fins i tot abans d’això, si s’escau, una altra màquina s’encarrega de posar-hi al mig el suplement comarcal o la publicació complementària que correspongui a cada edició. Un cop enllestida aquesta titànica tasca, sempre supervisada per l’equip humà de Lerigraf, que controla la qualitat de la impressió, els diaris fan cap a la distribuïdora, on desenes de furgonetes els carreguen per repartir-los a tots els quioscos i subscriptors faci fred, hi hagi boira, plogui o nevi.