El passat dimecres l'associat manresà El Pou de la Gallina va presentar en societat el seu darrer número. Aquesta és una estratègia de comunicació que duen a terme des de fa temps i que sempre els dona molt bon resultat. Ja que la revista té un tema central que vehicula bona part dels seus continguts, la presentació del darrer número es fa en forma de debat amb l'anomenat cicle Temes del Pou. La presentació d'aquest gener es va celebrar a la sala d’actes del Centre Cultural el Casino, la qual, com va sent habitual, es va quedar petita per encabir tothom que volia assistir.

El tema central de la revista d'aquest gener és Tota una vida amb la pòlio i el debat va estar dedicat al nens que van patir aquesta temuda malatia. A la revista s'analitza com durant la primera meitat del segle XX, la poliomielitis va ser una de les malalties infantils més temudes, capaç de provocar paràlisi a les extremitats i fins i tot la mort. Des de la publicació, a banda de contextualitzar l'epidèmia, també han parlat amb persones que van patir la malaltia als anys cinquanta i seixanta.

Al debat del passat dimecres es va comptar amb la participació de Joan Orriols, Teresa Vilajeliu i Mari Villarta, afectats per la poliomielitis, i Antònia Raich, directora de Comunicació de la Fundació Althaia. 

Al debat es va poder escoltar el testimoni dels dos afectats i es va donar context sobre la malaltia, explicant com a primers del segle XX, quan se’n van multiplicar els casos, va ser qualificada d’epidèmia i va començar la recerca d’un vaccí per combatre’n la transmissió. També de com la vacuna arribaria al 1955, en ser desenvolupada als Estats Units pel doctor Jonas Salk. I sobre com les campanyes de vacunació que es van impulsar en van reduir exponencialment l’impacte. Però com a l’Estat espanyol les autoritats sanitàries van trigar molts anys a importar-la i, encara pitjor, van negar l’epidèmia públicament i van provar de minimitzar la importància dels casos. Pel que fa a Manresa, tal com expliquen, "lamentablement, no s’han conservat les dades de l’afectació, però no ens falten testimonis ni tampoc el record popular de tots aquells nens allitats a la terrassa de l’antic sanatori de Sant Joan de Déu. I el cas és que aquesta història no s’ha acabat: ara, al cap dels anys, les seqüeles de la malaltia encara cuegen i poden accentuar-se".