Primer van ser les cartes de lectors enutjats. Després van arribar els correus electrònics. A continuació, l’assetjament es va amplificar a les xarxes socials, a través de campanyes de difamació..

D’acord amb una enquesta global duta a terme el 2020 pel Centre Internacional per a Periodistes (ICFJ) per a la UNESCO, tres de cada quatre dones periodistes van patir violència en línia, i les comunitats de minories corren un risc major. A més, amenaces emergents, com els deepfakes, estan començant a afegir una nova capa de perill a la situació.

"El trolling, que evoca la imatge d’una persona solitària teclejant, és gairebé una idea antiquada", diu Ela Stapley, assessora de seguretat digital del Comitè per a la Protecció dels Periodistes. "Veiem una sofisticació en la forma en què l’abús en línia ha evolucionat per dirigir-se a periodistes i mitjans de comunicació, treure’ls de les plataformes digitals, canviar la narrativa sobre un tema, soscavar la llibertat de premsa i sembrar la desconfiança en les audiències". Les tàctiques inclouen l’assetjament patrocinat per l’Estat i l’ús de desinformació per suprimir notícies confiables. Podeu llegir aquí l'article publicat al portal IJNet.org