El passat dissabte va morir Tomàs Cabot, considerat degà de les lletres de la Catalunya central. Escriptor, periodista, historiador... l'erudit manresà deixa, als 94 anys, un llegat senzillament envejable amb una trentena llarga de títols publicats, a banda de múltiples col·laboracions periodístiques, entre elles a l'associat Regió7. Amb la carrera de medicina, professió que no va exercir mai, el 1986 va ser finalista del Premi Ramon Llull de novel·la i el 2006 va rebre el premi Bages de Cultura.
Josep Tomàs Cabot va néixer a Manresa el 27 d'agost de 1930. Va fer el batxillerat a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa. Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, professió del seu pare i que ell mai no va exercir. Tot i això, des del 1992 era membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Home de lletres, la seva formació científica el va acompanyar sempre en la seva narrativa. Va fer el servei militar al Marroc i en tornar, va començar els estudis de periodisme a l’Escola Oficial de Barcelona, que en un primer moment va abandonar. Més tard, però, el 1972, els va acabar obtenint la millor nota de la seva promoció. El 1974 també es va llicenciar en Història Moderna i contemporània. I a l’abril del 1981 es va doctorar. Políglota (parlava català, castellà, francès, anglès i alemany) i melòman, com a periodista es va iniciar en la premsa local, a la Revista Bages, als anys 50. Va col·laborar a la Gazeta de Manresa. Els primers passos en el periodisme barceloní els va fer a la revista Destino i a La Vanguardia. Des de l’any 1991 fins al 1997 va ser el director de la revista Historia y vida. Va col·laborar en diferents mitjans com ara El Correo Catalán, la revista Índice i Cuadernos para el Diálogo, entre d’altres. Des de l’any 1999-2010 va publicar a aquest diari una sèrie d’articles que va recollir en el llibre Retorn a casa. Dotze anys d’articles a Regió7. Va formar part del col·lectiu Narradors Centrals, integrat per diversos escriptors del Bages, Berguedà, Anoia, Solsonès i Osona.
També va exercir la docència com a professor d'Història del Moviment Obrer a l'Escola de Formació Social Torras i Bages. Després ho seria d'Història d'Espanya Moderna i Contemporània, als Cursos d'Estudis Hispànics per a estrangers de la Universitat de Barcelona, des del 1974 i fins al 1992. El 2006 va rebre el premi Bages de Cultura, instituït per la delegació del Bages d'Òmnium Cultura, el 2019 el Premi d'Honor de la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes i el 2021 el Premi Comunicació de Regió7. El 2014 va cedir a l'Ajuntament de Manresa un recull de documents sobre la seva obra i la família materna Verdaguer i el maig de 2016 va donar el seu arxiu personal al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
Una trentena de títols publicats
Tomàs Cabot és autor de gairebé una trentena d'obres, entre llibres de divulgació de la ciència [(El llarg camí de la ciència (2004) i El progrés tecnològic (2006)], i novel·les com El piquete (1960), premio Sésamo, La reducción (1963), Bona nit, senyor hoste! (1985), Giravolt dels dies (1986), L'inesperat arcàngel del matí (1986), finalista al premi Ramon Llull, L'últim experiment (1994), Deu visites al company absent (1997), Adéu, Bakunin (1998), Els miralls de Schubert (2001), El joc de l'urani (2003), La cadena (2002), Escamot d'afusellament (2004), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007) i El capot del tsar (2010). També és autor de l'obra de teatre La petita pàtria de cadascú (2003) i del recull d'articles Retorn a casa. Dotze anys d'articles a Regió7 (1999-2010).
Font: Regió7