Als Estats Units, les revistes de nínxol impreses en paper, com Adventure Journal, Mountain Gazette i Summit Journal, estan experimentant un fort renaixement a còpia d'oferir un contingut en profunditat i visualment molt atractiu. Ho analitza John Branch a The New York Times  i explica quines són algunes de les claus del seu èxit:

Continguts esportius. Aquests mitjans s’enfoquen en temes específics com l’escalada, el surf i l’esquí, amb mínima publicitat i una base de subscriptors fidels. A diferència dels seus competidors digitals, no publiquen el seu contingut en línia, fomentant una experiència de lectura tangible i col·leccionable.

Slow journalism. El model de negoci d’aquestes revistes s’assembla al dels discos de vinil i les cerveses artesanals, apel·lant a una audiència que valora l’artesania i la qualitat. Editors veuen en aquest format una resposta a la saturació digital i una forma d’oferir contingut significatiu de què es gaudeix lentament.

Qualitat i independència. The Surfer’s Journal, llançada el 1992, és un exemple pioner d’aquesta tendència. Amb 28.000 subscriptors, ha mantingut el seu enfocament en la qualitat i la independència editorial. Publicacions més recents, com Emocean, dirigida per dones, busquen diversificar les narratives en esports dominats per homes.

Format paper. Malgrat els desafiaments de costos i un mercat publicitari limitat, aquests editors estan compromesos amb la seva visió. Per a ells, el format imprès no és només una qüestió de nostàlgia, sinó una forma d’oferir una experiència de lectura rica i satisfactòria.

Llegiu el reportatge sencer a Periodismo Digitial, en un article de Miquel Pellicer