La Convenció de la Premsa Comarcal i Local celebrada el passat 20 d’abril a Juneda va comptar amb la ponència del periodista i escriptor Rafel Nadal. L'exdirector d’El Periódico de Catalunya va fer la lectura d’un text anomenat “La litúrgia de la memòria” i tot seguit va fer una dissertació on va reivindicar “la necessitat d’historiografiar el país d’una forma plural”, i va destacar “el paper de la premsa comarcal com a eina fonamental per dur a terme aquesta tasca”. “Hem d’acompanyar o buscar les arrels de les persones del poble, buscar tots els moments històrics, treure’ls a la llum, tenir el valor de les coses petites, de les vides quotidianes. I això és el que feu a la premsa comarcal”, va subratllar.

Amb un primer recordatori de la seva experiència a la premsa local, Rafel Nadal va rememorar els seus inicis: “Jo en soc fill, de la premsa comarcal, vaig fer de periodista a Presència, on hi vaig començar compaginant, hi vaig estar dos anys guanyant-me la vida; i després, a Girona vaig estar a la revista Metastasi, on vaig aprendre tot l'ofici.”

També va tenir un toc d’atenció a l’administració “de les grans decisions” respecte de la memòria i la narració de la història: “Des de la gran administració s'ha posat molt l’accent en els grans moments històrics, però molt pocs són d’aquestes coses petites (referint-se a la vàlua de la premsa local), que són les que, en la veritat, les sumen totes. La memòria l'hem salvat nosaltres (els periodistes, escriptors, narradors). Si no, en aquest país, si fos per les institucions, ja l'hauríem perdut de tota la memòria.”

Quant a l’estat actual del periodisme local i comarcal, Nadal va radiografiar: “Jo tinc la sensació que des de la professió hem ficat massa la mirada en la tecnologia i menys en el que realment s’ha de fer: el contingut.” “I potser li hauríem de deixar de dir contingut i dir-li històries, periodisme, novel·la, relat, explicar coses a la gent que li interessin, la passió”, va continuar. Per Rafel Nadal, el valor d’explicar les històries petites “no desapareixerà mai. Portem des de la prehistòria fent això i molt més enllà continuarem fent-ho. Sobre quin suport? És indiferent”, va destacar.

Respecte de la supervivència de les revistes locals i el seu gruix de mercat, l’escriptor i periodista va emfatitzar: “De la mateixa manera que amb mil exemplars podíem sobreviure en paper, amb 10.000 clics haurem de ser capaços de sobreviure a Internet.”

I va concloure: “El que ens ha d’obsessionar és fixar-nos en què som capaços de passar-nos una hora davant d'algú que ens expliqui una història, de quina és la seva reflexió sobre la memòria o sobre allò que incita la seva voluntat de contar històries. El que et demanen és que expliquis què passa aquí al cantó, que donis veu a la gent perquè ho comenti o que ho digui una altra cosa més. Això és importantíssim. Això és la nostra feina i la nostra cultura.”