El debat no deixa de créixer. Augmenten els esforços creatius. I es tanquen en un calaix, per sempre, termes que ja no són d’aquesta època. Que s’entenen, però que cada vegada ens consta més d’escriure o pronunciar davant un micròfon. El llenguatge inclusiu és un repte que cada redacció afronta d’una manera diferent, ja que els termes neutres no són sempre la solució. En tot cas comptem amb uns aliats fidels en els periodistes més joves. Perquè no els hi sonen determinades paraules o expressions. Perquè ells, senzillament, mai han escrit “minusvàlid” o “mariconada”, “moro” o “manicomi”.

Llegiu aquí aquest reportatge d'Alberto Gómez al portal Report.cat del CPC.