Antoni Sella i Montserrat, exdirector del setmanari associat a l'ACPC l'Eco de Sitges va morir ahir a l’Hospital Duran i Reynals de Bellvitge, després d’una llarga malaltia. La trista notícia –tot i esperada– ha causat un fort impacte en la redacció de L’Eco i en tants altres estaments de la societat civil sitgetana, de la qual ell en va ser una referència.
Nascut a Sitges el 1962, en Toni es va llicenciar en Antropologia Cultural, si bé es va dedicar al periodisme des de la seva joventut. Amb els seus primers escrits a les pàgines de L’Eco de Sitges, dirigit aleshores per Josep Manuel Soler i Soler, va començar la seva carrera, que el portaria de seguida a la corresponsalia comarcal, primer de Regió 3, suplement d’El Periódico de Catalunya al Penedès i, posteriorment, a La Vanguardia.
El 1991 va entrar com a cap de premsa de l’Ajuntament de Sitges, aleshores governat per Jordi Serra, del qual va ser una de les persones de màxima confiança. S’hi va estar en aquest càrrec fins el 1995, quan va iniciar una etapa com a periodista free lance per a diferents mitjans i institucions. La seva firma va ser habitual en algunes publicacions institucionals i en el setmanari El Temps. També d’aquesta època data la creació de l’editorial sitgetana El Pati Blau, junt amb Roland Sierra, així com l’execució de projectes culturals i artístics.
L’any 2005 va ser nomenat director del Consorci del Patrimoni de Sitges, l’òrgan que gestiona els museus locals i el Palau de Maricel i en el qual hi va estar fins 2011. En aquesta època va elaborar el projecte de reforma del Cau Ferrat i el Museu de Maricel i va aconseguir, junt amb l’alcalde Jordi Baijet, el finançament necessari per a la seva execució, tot i l’impacte de la crisi del 2008.
El desembre de 2013 va ser nomenat director de L’Eco de Sitges, en la nova etapa del setmanari, sota la nova edició de Premsa de Sitges SL. L’entusiasme per la professió i el seu sitgetanisme obert van quedar marcades en aquesta nova etapa de L’Eco, que encara dura i que apunta al futur. El juliol del 2020 va deixar el càrrec, quan ja feia més de dos anys que estava de baixa i lluitava contra un càncer que es va estendre amb massa virulència pel seu cos. Va passar a ser director emèrit del setmanari i president del Consell Editorial de L’Eco de Sitges. Tot i la seva malaltia, en Toni va mantenir la seva columna habitual a les pàgines de L’Eco –iniciada el 1998– fins la setmana passada. En l’edició d’aquest divendres ja no la va poder escriure en haver d’ingressar d’urgència a Bellvitge. Uns dies abans, sí que va escriure l’article de la secció Secrets de Sitges, a la contra del setmanari, titulat Andròmines, endimaris, ‘trastos’ i borinots. També fa només dues setmanes va obtenir el Premi Eugeni Molero en la modalitat de periodisme escrit pel seu article Sitges 1642. Els galions perduts de la Guerra dels Segadors, publicat a la revista Sàpiens.
En el terreny cívic, l’empremta d’Antoni Sella va quedar marcada a la Societat Recreativa El Retiro, de la qual va ser president entre 2006 i 2012, després de Lluís Curtiada i abans d’Elena Farré, actual presidenta. L’any 1989 va ser pregoner de la Festa Major.
Font: L'Eco de Sitges