La publicació associada a l'ACPC La Tosca amb seu a Moià (Moianès) va arribar, amb la seva darrera edició, al número 800. Tot seguit reproduïm la seva editorial.

Editorial abril-maig 2021.

L’abril de 1947 va editar-se el primer número de la revista La Tosca. La guer-ra civil s’havia emportat les publicacions existents l’any 1936, i aquell Moià minvat, de poc més de 2.100 habitants, volia treballar, remuntar i mirar endavant, evitant el dolor del passat i del present. Naixia una capçalera per a orientar i influir en els valors del futur.

No en queda ningú, dels pioners i de l’equip que va iniciar la revista. Commemorem el número 800 amb un quadern en color; és una celebració agredolça, perquè ja fa dos números consecutius que acomiadem persones molt significatives per al poble i per a la revista. Així, una rotllana de sardanes no farà de bon tancar a casa nostra sense el mestratge i la persistència de Ramon Marsinyac —i la Mercè Homs— durant cinquanta anys; afegim a les aproximacions que s’hi fan a l’interior la imatge d’una ballada de sardanes en les primeres edicions de la Fira de Moià, inclosa en les pel·lícules recuperades que es van presentar en el pregó de festa major de fa tres anys. La mort de Josep Lluís

M. Picanyol ha tingut repercussió en tot el país; els seus dibuixos ja formen part de l’imaginari col·lectiu i han estat portada de la nostra revista, on Picanyol havia estat entrevistat diverses vegades; la història de la vila en cromos és una altra obra que Picanyol va dibuixar i que un dia caldrà revalorar; LA TOSCA va anunciar en primícia el primer adéu d’Ot, el bruixot; precisament, una crònica recorda l’emplaçament i la inauguració al parc de l’estàtu d’aquest personatge de còmic, monument que mereixeria d’incloure-hi una menció del traspàs del seu creador.

L’interior de la revista dóna compte també d’una Setmana Santa buida d’activitats tradicionals per segon any con-secutiu. És paradoxal llegir la crònica de l’activitat a les Coves del Toll, amb 1.200 visitants, que millora els resultats de Setmana Santa pre-Covid, o bé recordar la imatge d’un poble ple de gent a vessar i contrastar-ho amb l’absència d’armats, processó i caramelles.

També informem d’altres iniciatives, com Gatzara, una entitat creada fa un any per a l’educació en el lleure, pensada per a acompanyar els infants i adolescents en el seu creixement personal i ajudar-los a tenir una visió crítica de la societat en la qual viuen. I de noves empreses creades al Moianès, que poden potenciar els va- lors del paisatge, així com exposicions i premis protagonitzats o participats per jo- vent de Moià. A l’extrem de la comarca, el catàleg patrimonial de Santa Maria d’Oló enriqueix els recursos a cotitzar i protegir. El món s’ha accelerat molt, des de l’any 1947. La continuïtat d’una revista local i comarcal com LA TOSCA constitueix una raresa en l’ecosistema mediàtic, com ja ho és defensar i expressar una opinió argumentant i escrivint més d’un paràgraf, en la proliferació de les xarxes i altres sistemes de comunicació actuals. En aquest context, precisament, aquesta capçalera vol continuar essent encara un petit recer.