Diverses organitzacions catalanes han presentat al·legacions a l’avantprojecte de llei general de l’audiovisual. Sigui des de la societat civil, des del món institucional o des del sector de la producció, el Ministeri d’afers econòmics i transformació digital ha rebut un seguit de propostes i reclamacions que tenen, com a un dels seus principals punts en comú, que la producció audiovisual en llengua catalana tingui garantits uns mínims percentatges del finançament total provinent dels operadors audiovisuals, siguin televisius o plataformes en línia. 

En cas d’aconseguir que la futura llei incorpori una quota lingüística al finançament obligat del conjunt d’operadors de serveis audiovisual, es revertiria el pas enrere que va significar la llei vigent, del 2010, que va eliminar tota referència al pluralisme lingüístic i també a la territorialització de la producció de les televisions privades d’àmbit estatal; condicionants que sí que establí, tot i que molt limitadament, la Llei de la televisió privada de 1988. I fa una dècada, malgrat que el canvi legislatiu que s’estava gestant portaria al contundent reforçament de la indústria cap a Madrid, no va haver-hi cap mobilització extraordinària per intentar evitar que el redactat fet a mida del duopoli privat televisiu acabés al BOE.

Podeu llegir la noticia sencera al web d'areavisual.cat.