Ahir dimecres 22 de juliol l’ACPCva organitzar el debat “La Mobilitat en el 2020”, en el qual van prendre part representants de les principals institucions i empreses que planifiquen el futur de la mobilitat a Catalunya. La intenció d’aquest debat era radiografiar les necessitats a les diferents comarques –algunes històriques i d’altres de conjunturals- amb cadascuna de les seves especificitats per establir una foto fixa de l’actual panorama a Catalunya i traçar les línies mestres de com s’ha de construir el futur. El debat va ser presencial per als ponents a la seu d’Endesa a Barcelona, però els seguiment per part de la premsa es va fer en streaming a través d’un canal de Youtube habilitat per l’ACPC, i periodistes de tots els mitjans associats a Premsa Comarcal van poder fer arribar les seves preguntes de forma telemàtica.

Al debat van prendre part Isidre Gavín, Secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya; Joan Prat, Director General de l’AMTU (Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà); Ricard Font, President dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; Joan Maria Bigas, Director de l'Àrea de Mobilitat i Transport de l’AMB (Area Metropolitana de Barcelona); i Ferran Menescal, responsable del Pla d’Infraestructures de Punts de Recàrrega d’Endesa a Catalunya. El moderador va ser Xavi Jiménez, responsable del portal Catalunya News, depenent de Premsa Comarcal.

Aquest és el 1er d’una sèrie de debats que Premsa Comarcal durà a terme durant els propers mesos per abordar els grans reptes als quals s’enfronta el país als propers anys i en què es permetrà als editors associats a l’ACPC tenir accés en exclusiva als principals experts en la matèria perquè puguin fer arribar les seves preguntes. Aquests debats es podran seguir des de Catalunya News, el canal de l’ACPC que recull en temps real les noticies generades pels seus mitjans associats.

El debat va començar i cloure’s fent una anàlisi de les repercussions de la pandèmia i dels canvis i oportunitats que aquesta pot generar. Ricard Font va indicar que “La sortida d’aquesta crisi ha de passar per una aposta ferma cap a la mobilitat activa i el transport públic sostenible. És l'oportunitat d'accelerar certes estratègies” que fins ara només hi havia sobre la taula. Joan Maria Bigas va assenyalar que “des d’ahir sabem que la Unió Europea ens donarà diners si són per complir amb l’Agenda Verda, per tant, ara tenim l’oportunitat”; en aquest sentit, Isidre Gavín, va explicar que “ des de la Generalitat tenim un pla al respecte amb un pressupost de 31.700.000 milions, que ha de servir per electrificar trens i autobusos, així com instal·lar més carregadors per a vehicles elèctrics”; per il·lustrar aquest tema, Ferran Menescal, va explicar que “la dependència del petroli s’ha d’acabar. Al 2050 cal tenir la nostra economia descarbonitzada. Fins al 2023 invertirem 65 milions en carregadors per a vehicles elèctrics, i a final d’aquest any tindrem 350 punts de recàrrega actius”. I el complement de l’anàlisi el va fer Joan Prat, que va dir que “des de l’AMTU estem focalitzats en les connexions entre les capitals de comarca. Això facilitarà la implementació d’empreses en aquestes ciutats o mantenir els estudiants al territori. Sobretot, el que no volem és contribuir a complir aquell estudi que diu que d’aquí uns anys el 80% de la gent del territori viurà a la capital”.

Trens

Entrant a qüestions concretes referides al territori, un dels punts que ha generat més fricció va ser la gestió de Renfe a les comarques allunyades de Barcelona i on per tant no arriben els Ferrocarrils de la Generalitat. Des del Setmanari El Vallenc es va preguntar s’hi ha algun pla estratègic per aquelles capitals de comarca com és el cas de Valls (Alt Camp) que té mala connexió ferroviària. Isidre Gavín va explicar amb resignació que sí, però que tenen un gran repte ja que “el nivell de servei de qualitat de Renfe no és prou bo. Fa anys que es va anunciar una gran inversió que només s’ha complert un 14 %” i va enumerar algunes d’aquestes decepcions. També des del Setmanari de l’Ebre, es va demanar què farà el Govern perquè es recuperi el servei d'alta velocitat Tortosa; davant de lo qual el Secretari va remarcar que “amb l’alta velocitat dels Avant passa el mateix, no poden fer res perquè no és competència de la Generalitat”.

En un sentit similar però ara parlant del Pirineu, van arribar les preguntes des de Info Jonquera i Diari de la Neu quan es va demanar pel trajecte en tren des de la Cerdanya a Hospitalet, “el qual es fa amb 3 hores, igual que fa 50 anys”... davant de lo qual Gavín va haver d’acceptar que “aquesta línia es una vergonya. Penso que els gestors d’Adif intenten fer-ho millor els darrers temps, però tardàrem molts anys” en veure bons resultats. En contrast a això, Ricard Font va explicar que “des de FGC, la Generalitat posa busos exprés a la C-17 per cobrir la ruta Vic - Barcelona, ja que la línia de tren és totalment ineficient. Lo ideal seria que el tren absorbís tota la demanada; però tenim línies de busos exprés que serveixen per suplir aquesta ineficiència”.

Una altra línia de tren que va sortir a debat és la R1 del Maresme que es veu amenaçada per la pressió del mar a banda d’anar sobresaturada de passatgers. Aquí Gavín va explicar que “el seu gran problema es que per no adaptar una sola estació, la de Arc de Triomf, quan es va tenir l’oportunitat de fer-ho per un cost de 3’5 ME, ara no permet tenir una doble via. L’altra problema és que l’interior del Maresme està urbanísticament molt desenvolupat”, cosa que complica moure-la de lloc. I ha finalitzat dient que “intuïa” que “a curt termini és millor protegir el que tenim” desestimant així el possible soterrament o desplaçament de la infraestructura.

Des de la Veu de l’Anoia, es va demanar si l'Eix Transversal Ferroviari que fa uns anys es va projectar era avui una utopia. Ricard Font va explicar que “als darrers anys hem aprés que les infraestructures han de tenir un retorn molt clar. Si els projectes industrials en desenvolupament a l’Anoia tiren endavant tindrà sentit. Però penseu que reduir un minut de viatge entre Igualada i Martorell costa 170 milions d’euros”, fent referència a l’alt risc de la inversió.

Cotxes

Un altre dels temes a debat va ser la implementació del cotxe elèctric o les Zones de Baixes Emissions. Des de Regió 7 es va demanar si es contempla introduir ZBE a les capitals de comarca o municipis més petits, ja que la percepció del problema a comarques és menor que l’àrea metropolitana. Joan Maria Bigas va primer centrar el tema dient que “les zones de baixes emissions son una prioritat. A l’Àrea Metropolitana hem limitat el pas de cotxes que són molt contaminants. Cosa que afecta a 100.000 vehicles, la meitat dels quals ja han canviat, és a dir, que la gent ja ha entès el missatge; i a partir de setembre iniciarem el sistema de sancions”, a lo que va afegir “ara bé, estendre aquestes zones fora del territori serà molt positiu”. La confirmació va venir per part de Joan Prat: “estem treballant per incloure Zones de Baixes Emissions a altres llocs. A Terrassa i Sabadell, per exemple, el projecte ja està avançat”.

Pel que fa al cotxe elèctric, Ricard Font no es va mostrar gaire optimista; “penso que queda per fer un pas de recerca en el cotxe elèctric; a més, crec amb el Covid els fons d’inversió que havien d’anar a automoció aniran a salut. Penso que el futur immediat està en compartir”. Aquesta teoria la va reblar Bigas dient que “si tothom es limita comprar un cotxe elèctric només solucionarem la part de la contaminació però seguirem tenint embussos de cotxes, per tant no té gaire sentit . Des de Nació Digital es va advertir, però, sobre les persones que viuen a zones rurals apartades amb molt poca connectivitat amb Barcelona, a lo que Gavín, va matissar que “el tractament que una persona ha de tenir a Terra Alta no pot ser el mateix que el que té algú a Barcelona”.

Ahir també es va debatre sobre els cotxes autònoms i l’automatització de moltes feines. Gavín va admetre que és un “tema molt complicat però alhora és una oportunitat. De fet, ja tenim un metro a la Línia 9 que funciona sense conductor. Així que cal adaptar-nos”. En aquest sentit Joan Prat va explicar que “aquests canvis estan venint i no ens han de fer por; potser s’han de reconvertir llocs de feina a altres coses que no sigui conduir. I tot això al final significarà que millorarà l’experiència de l’usuari”.  Ricard Font ho va reblar dient “imagina que l’any que ve compres 150 trens, això generaria tota una industria d’empreses subsidiàries al seu voltant en el nostre territori”.

5G i tele-treball

Un altre canvi que s’ha precipitat amb el Covid és el tele-treball el qual afecta directament a la mobilitat. Per a Ricard Font, “el tele-treball farà desaparèixer algunes reunions, i algunes feines en oficines es podran fer en altres àmbits com a casa. Però per a nosaltres, el teletreball ens ha de servir, sobretot, per allargar l’hora punta i no concentrar-la tota a les 9 del matí, que es la nostra creu, quan els ferrocarrils van saturats”. A tall d’exemple Ferran Menescal va explicar que “un 25% dels 9.000 empleats d’Endesa hem teletreballat i hem millorat la productivitat, sobretot, gràcies a que les tecnologies ens han permès seguir treballant”. El contrapunt, però, es va posar des de l’AMTU, “el teletreball ajuda a repoblar la Catalunya interior, està clar. Ara bé, si ens movem gastem diners, i si sortim i ens relacionem millora la nostra salut mental, per tant, hem de vigilar”.

Altres temes

Altres temes que van sortir al debat van ser la reordenació de l’espai públic; tal com va dir Joan Maria Vigas, “lo ideal seria repartir be l’espai urbà al carrer; ja que cada vegada hi haurà més bicicletes i més repartidors d’e-comerce”. També la co-responsabilitat de les administracions locals, on Isidre Gavín va assenyalar que no tot depèn de la Generalitat i “els municipis han de poder actuar a nivell local, com adequar parades, construir intercanviadors o electrificar cotxeres”. També temes específics com el Pla Específic de Mobilitat del Vallès, del qual, des de la Generalitat, es va explicar que “cap a finals d’any hi haurà un pla de mobilitat, i el volem implementar molt ràpidament”. O d’altres més generals com quan s’ha criticat que “es sorprenent que a la Península Ibèrica amb tanta insolació com tenim s’hagi penalitzat l’energia elèctrica, mentre que a Alemanya això és un motor de la seva economia”.

Podeu veure el debat sencer al següent enllaç: https://youtu.be/IJqrujMNAyo