«Encara hi ha un futur per als diaris de paper». I Andrea Corbini, de 52 anys, se’n va, arrencant amb la seva furgoneta plena de diaris per seguir l’itinerari quotidià. Corbini no viatja a l’atzar pels carrers de Milà, sinó que segueix un recorregut prefixat, semblant al de les línies del metro. Comença cada dia a la mateixa hora, un quart de deu, i a cada hora és al mateix lloc. «Una certesa», afirma algun veí. 

En el passat, Corbini va regentar diverses llibreries i en va concedir d’altres en franquícia, per la qual cosa el paper forma part de la seva vida professional. La seva filosofia amb els diaris és elemental: «La societat ha canviat, ara hi ha la informació digital, però no està dit enlloc que el paper s’hagi d’aturar». Seguint l’itinerari preestablert, es planta davant cada quiosc tancat –algun des de fa 40 anys– i ven diaris des del seu Quisco, nom donat a la iniciativa. A més, l’Andrea està content, perquè no té costos, gasolina a banda. «No hi ha escombraries, no he de pagar per l’ocupació del sòl públic i el servei és funcional», diu.  «Els diaris digitals no em donen la mateixa satisfacció», explica un client.

Fa uns dies un periodista que segueix la situació de la premsa es preguntava.... podeu llegir la noticia sencera al següent enllaç d'El Periódico.