La premsa de paper porta ja un temps considerable en crisi. No són pocs els que tiren a internet la culpa de la crisi en la es troba sumida, encara que la veritat és que els estudis han anat demostrant que la xarxa no és més que un capítol final d'un problema que ve molt més de darrere. Durant el segle XX, es van anar succeint l'aparició de nous mitjans de comunicació, mitjans que resultaven més ràpids i més atractius i que van ser desplaçant a poc a poc als diaris. Però en els últims anys les coses s'han anat agreujant.

La crisi en què es trobava sumida la premsa es va anar fent més profunda per culpa de l'impacte de la crisi econòmica. Els diaris van reduir tirades i nombre de pàgines, van mantenir primer i van pujar després els preus del nombre, es van posar a la defensiva contra internet en lloc de reflexionar sobre el que aquesta implicava (i possiblement el millor exemple d'això és el cànon AEDE espanyol) i van acomiadar i / o precarizaron als seus periodistes. Tot això va fer que els seus diaris perdessin qualitat i que els lectors els trobaran menys atractius.

Podeu llegir la noticia sebcera al següent enllaç de Puro Marketing.