L'accés a Internet gairebé s'ha universalitzat a Catalunya en els últims anys, amb un 85% dels ciutadans que es connecten diàriament a la xarxa i fins a un 98% dels majors de 14 anys amb connexió telefònica mòbil. Són xifres del vuitè Informe de la Comunicació a Catalunya, que ha analitzat el bienni 2013-2014, i que també recull el creixement exponencial en aquests dos darrers anys de la navegació mòbil en detriment de l'accés a Internet des de l'ordinador. L'Informe que elabora l'Institut de Comunicació-UAB des del 2000 constata "un respir" en la crisi del sector comunicatiu, malgrat detectar una manca d'adequació entre els nous models de consum i el desenvolupament de models de negoci.
L'Informe de la Comunicació de Catalunya 2013-2014 és un projecte biennal de l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) nascut l'any 2000. Per aquesta edició, l'estudi ha comptat amb la participació de 23 autors procedents de sis universitats catalanes.
L'objectiu és analitzar contextualment els esdeveniments dels dos últims anys en el sector de la comunicació a Catalunya i constituir un instrument de treball al servei del món acadèmic i el sector de la comunicació.
En línies generals, l'informe conclou que en el conjunt de subsectors que formen el sector de la comunicació a Catalunya es detecta, entre els anys 2013 i 2014, un retrocés de la crisi. "Un respir", en paraules de l'autora del balanç del propi informe, Carme Ferré, integrant de l'equip editor de l'Informe. Alguns dels elements que condueixen a aquesta conclusió són, per exemple, "l'estabilització" del pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA) després d'anys de retallades en l'aportació de la Generalitat, el fre a la "mortalitat" de mitjans locals que va caracteritzar els anys 2011 i 2012, el repunt de la inversió publicitària en televisió o la "tendència a l'alça" de la difusió i audiència dels mitjans en català, especialment a la ràdio i la xarxa.
Nous models de consum, vells models de negoci
No obstant això, Ferré també fa notar que ens trobem en la "dècada de la perplexitat", en el sentit que es detecta un manca de correlació entre els "nous models de consum" (principalment digitals) i "models de negoci" capaços de respondre-hi i treure'n profit. Música, cinema i el món editorial, però també mitjans de comunicació digitals afronten més que mai aquest dilema, recorda l'estudi.
Sobre el volum i les formes d'accés a Internet, l'Informe proclama que gairebé s'ha assolit la "universalització" de l'accés a la xarxa, amb un 98,9% de majors de 14 anys amb connexió telefònica. De fet, entre 2013 i 2014 el creixement de les connexions mòbils ha estat "exponencial" amb un augment del 318%. D'aquesta manera, aquest tipus de connexions ja superen l'accés a Internet des dels ordinadors. L'estat espanyol és el líder europeu en disponibilitat de telèfons intel·ligents i tauletes. Quant a la freqüència de consum, l'Informe constata que un 85% dels catalans (amb accés a Internet) es connecten diàriament a la xarxa.
D'altra banda, l'estudi també apunta que els catalanoparlants consumeixen de mitjana més notícies que els castellanoparlants (un 6% més), i quant a xarxes socials, que Twitter té més penetració a Catalunya que a la resta de l'Estat.
Una altra de les conclusions de l'estudi és l'estancament del català com a llengua de consum en l'àmbit de la comunicació. "El català perd" en la majoria de sectors, ha expressat Ferré, exceptuant el radiofònic, on es manté una proporció bastant equilibrada entre català i castellà. Com sempre, el volum superior d'oferta en castellà és una de les causes fonamentals del predomini del consum en aquest idioma. També a Internet, un 64% dels catalans naveguen més 'en castellà' que en català (30%).
Pel que fa a la comunicació local, l'estudi subratlla que en aquest període hi ha hagut menys tancaments de mitjans i que n'han nascut de nous, sobretot en l'àmbit digital. El naixement de la Xarxa (confluència de XAL i COMRàdio), el de l'emissora Barcelona FM, i la televisió El Punt Avui TV són exemples d'aquesta milloria, destaquen els acadèmics.
Discrepàncies sobre el Baròmetre
D'altra banda, l'Informe també es fixa en els canvis que hi ha hagut en els sistemes de mesuraments d'audiències, i lamenta la pèrdua "de la llaminadura" que suposava el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, ara transformat en l'EGM Baròmetre de Catalunya. "Els més afectats per la disminució de la mostra han estat els mitjans de proximitat, ja que la mostra es va reduir en municipis per sota dels 10.000 habitants", ha destacat Ferré.
Un punt de vista que no ha compartit el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, que ha considerat que l'antic sistema era "una anomalia", un model "fet i construït a l'esquena del sector", i sense la seva complicitat, ha dit.
En la mateixa línia, Martí ha demanat al conjunt del sector "començar a dir les coses pel seu nom si volem un sector de la comunicació potent, solvent i capaç de treure el màxim rendiment al seu potencial". "Si ho fem, i al costat dels informes de gran valor acadèmic i científic, descobrirem el món de la praxis i la realitat no explicada sinó viscuda", ha despatxat.
Sobre el conjunt de dades que aporta l'Informe de la Comunicació a Catalunya (2013-2014), Martí ha manifestat un "moderat optimisme" sobre la situació del sector, en la línia que defensa el propi estudi. "Com més escurcem la distància entre el que diem a porta tancada i el que diem a porta oberta quan volem quedar bé davant de tothom, potser algun dia podrem convertir aquest optimisme en extremadament ambiciós", ha insistit.
Font: ACN
L'Informe de la Comunicació de Catalunya 2013-2014 és un projecte biennal de l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) nascut l'any 2000. Per aquesta edició, l'estudi ha comptat amb la participació de 23 autors procedents de sis universitats catalanes.
L'objectiu és analitzar contextualment els esdeveniments dels dos últims anys en el sector de la comunicació a Catalunya i constituir un instrument de treball al servei del món acadèmic i el sector de la comunicació.
En línies generals, l'informe conclou que en el conjunt de subsectors que formen el sector de la comunicació a Catalunya es detecta, entre els anys 2013 i 2014, un retrocés de la crisi. "Un respir", en paraules de l'autora del balanç del propi informe, Carme Ferré, integrant de l'equip editor de l'Informe. Alguns dels elements que condueixen a aquesta conclusió són, per exemple, "l'estabilització" del pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA) després d'anys de retallades en l'aportació de la Generalitat, el fre a la "mortalitat" de mitjans locals que va caracteritzar els anys 2011 i 2012, el repunt de la inversió publicitària en televisió o la "tendència a l'alça" de la difusió i audiència dels mitjans en català, especialment a la ràdio i la xarxa.
Nous models de consum, vells models de negoci
No obstant això, Ferré també fa notar que ens trobem en la "dècada de la perplexitat", en el sentit que es detecta un manca de correlació entre els "nous models de consum" (principalment digitals) i "models de negoci" capaços de respondre-hi i treure'n profit. Música, cinema i el món editorial, però també mitjans de comunicació digitals afronten més que mai aquest dilema, recorda l'estudi.
Sobre el volum i les formes d'accés a Internet, l'Informe proclama que gairebé s'ha assolit la "universalització" de l'accés a la xarxa, amb un 98,9% de majors de 14 anys amb connexió telefònica. De fet, entre 2013 i 2014 el creixement de les connexions mòbils ha estat "exponencial" amb un augment del 318%. D'aquesta manera, aquest tipus de connexions ja superen l'accés a Internet des dels ordinadors. L'estat espanyol és el líder europeu en disponibilitat de telèfons intel·ligents i tauletes. Quant a la freqüència de consum, l'Informe constata que un 85% dels catalans (amb accés a Internet) es connecten diàriament a la xarxa.
D'altra banda, l'estudi també apunta que els catalanoparlants consumeixen de mitjana més notícies que els castellanoparlants (un 6% més), i quant a xarxes socials, que Twitter té més penetració a Catalunya que a la resta de l'Estat.
Una altra de les conclusions de l'estudi és l'estancament del català com a llengua de consum en l'àmbit de la comunicació. "El català perd" en la majoria de sectors, ha expressat Ferré, exceptuant el radiofònic, on es manté una proporció bastant equilibrada entre català i castellà. Com sempre, el volum superior d'oferta en castellà és una de les causes fonamentals del predomini del consum en aquest idioma. També a Internet, un 64% dels catalans naveguen més 'en castellà' que en català (30%).
Pel que fa a la comunicació local, l'estudi subratlla que en aquest període hi ha hagut menys tancaments de mitjans i que n'han nascut de nous, sobretot en l'àmbit digital. El naixement de la Xarxa (confluència de XAL i COMRàdio), el de l'emissora Barcelona FM, i la televisió El Punt Avui TV són exemples d'aquesta milloria, destaquen els acadèmics.
Discrepàncies sobre el Baròmetre
D'altra banda, l'Informe també es fixa en els canvis que hi ha hagut en els sistemes de mesuraments d'audiències, i lamenta la pèrdua "de la llaminadura" que suposava el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, ara transformat en l'EGM Baròmetre de Catalunya. "Els més afectats per la disminució de la mostra han estat els mitjans de proximitat, ja que la mostra es va reduir en municipis per sota dels 10.000 habitants", ha destacat Ferré.
Un punt de vista que no ha compartit el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, que ha considerat que l'antic sistema era "una anomalia", un model "fet i construït a l'esquena del sector", i sense la seva complicitat, ha dit.
En la mateixa línia, Martí ha demanat al conjunt del sector "començar a dir les coses pel seu nom si volem un sector de la comunicació potent, solvent i capaç de treure el màxim rendiment al seu potencial". "Si ho fem, i al costat dels informes de gran valor acadèmic i científic, descobrirem el món de la praxis i la realitat no explicada sinó viscuda", ha despatxat.
Sobre el conjunt de dades que aporta l'Informe de la Comunicació a Catalunya (2013-2014), Martí ha manifestat un "moderat optimisme" sobre la situació del sector, en la línia que defensa el propi estudi. "Com més escurcem la distància entre el que diem a porta tancada i el que diem a porta oberta quan volem quedar bé davant de tothom, potser algun dia podrem convertir aquest optimisme en extremadament ambiciós", ha insistit.
Font: ACN