Seixanta-sis periodistes van ser assassinats al món en 2014, segons el balanç anual publicat per Reporters Sense Fronteres (RSF), que denuncia que la "barbàrie" i la "instrumentalització" incrementen la violència contra la premsa, com ho demostren les decapitacions filmades.
Les xifres del Balanç de la Violència contra Periodistes 2014 de RSF afegeix 119 segrestats, 178 empresonats, 853 detinguts, 1.846 amenaçats o agredits, i 139 professionals que van haver d'exiliar-se.
Reporters sense Fronteres assenyala que, malgrat que aquest any va haver-hi un lleu descens en el nombre de periodistes assassinats en l'exercici de la seva professió (66 en 2014, 71 en 2013), la violència contra la premsa "s'ha transformat"; els assassinat es cometen "amb major barbàrie", es "instrumentalitzen" amb finalitats de propaganda, i "els segrestos augmenten considerablement amb l'objectiu, d'els qui els perpetren, d'impedir que existeixi una informació independent i de dissuadir les mirades exteriors".
"La decapitació de periodistes en 2014 mostra la magnitud de la violència que s'exerceix contra els testimonis molests", explica *RSF en el seu informe. Als 66 periodistes assassinats en 2014, cal afegir "19 periodistes-ciutadans" i "11 col·laboradors de mitjans de comunicació" també assassinats.
Dos terços d'aquests 66 periodistes van morir en "zones de conflicte, com Síria", que RSF assenyala com el país "més mortífer per als periodistes", els territoris palestins, l'est d'Ucraïna, l'Iraq i Líbia.
El Balanç de RSF adona així mateix de l'augment "d'assassinats de dones periodistes: sis casos enfront dels tres registrats l'any passat". Aquestes periodistes van morir en la República Centreafricana, l'Iraq, Egipte, Afganistan i Filipines.
RSF assenyala a Mèxic, Veneçuela i Colòmbia
Cap país llatinoamericà figura en les llistes elaborades per RSF dels cinc països on s'assassina i s'empresona més als periodistes, però l'organització recorda l'assassinat del periodista Luis Carlos Cervantes a Colòmbia i el "d'una ciutadana que havia estat segrestada per homes armats" a Mèxic.
En canvi, Mèxic figura en cinquè lloc en la llista de països amb més periodistes segrestats, amb tres casos, darrere d'Ucraïna (33), Líbia (29), Síria (27) i l'Iraq (20). En total, 119 periodistes van ser segrestats al món en 2014, i 40 d'ells ho segueixen estant. La xifra de segrestos de professionals de la informació va registrar un augment de 30% pel que fa a 2013(87).
Per la seva banda, Veneçuela figura en segon lloc en la llista de cinc països amb més periodistes amenaçats o agredits, amb 134 casos, darrere d'Ucraïna (215). "Aquest any diversos països van ser escenari de manifestacions, en ocasions molt violentes, en les quals nombrosos periodistes van ser agredits, fins i tot copejats pels manifestants o les forces de l'ordre. A Veneçuela, 62% de les agressions a periodistes durant les protestes massives van ser comeses per la Guàrdia Nacional *Bolivariana", afirma RSF.
Veneçuela figura així mateix en la llista de països que van registrar major nombre de detencions de periodistes, en aquesta en cinquè lloc, amb 34 casos, darrere d'Ucraïna, Egipte, Iran i Nepal. Encara que "les detencions són atacs contra la llibertat d'informació la gravetat de la qual no pot comparar-se a la dels assassinats o segrestos perllongats", constitueixen "obstacles" per al treball dels periodistes i "en ocasions intimidacions violentes, inadmissibles", assenyala RSF
En 2014, "almenys 853 periodistes professionals van ser detinguts" al món.
Finalment, el departament colombià de Antioquia, a Colombia, figura en cinquè lloc de les zones més perilloses del món per als periodistes, darrere dels territoris controlats pel grup Estat Islàmic (l'Iraq i Síria), l'est de Líbia, la regió de *Baluchistán (Pakistan) i les regions de Donetsk i Lugansk (Ucraïna).
"En el departament de Antioquia (nord-oest de Colòmbia), informar és una labor d'alt risc, especialment si s'investiguen temes com la corrupció o el crim organitzat. Bandes criminals paramilitars sembren el terror, de vegades de complicitat amb les autoritats locals. Aquests grups no dubten a difondre llistes negres en les quals apareixen els noms de periodistes a assassinar. Amenaces, agressions i homicidis es multipliquen enmig d'un clima de gairebé total impunitat", denúncia RSF.
Les xifres del Balanç de la Violència contra Periodistes 2014 de RSF afegeix 119 segrestats, 178 empresonats, 853 detinguts, 1.846 amenaçats o agredits, i 139 professionals que van haver d'exiliar-se.
Reporters sense Fronteres assenyala que, malgrat que aquest any va haver-hi un lleu descens en el nombre de periodistes assassinats en l'exercici de la seva professió (66 en 2014, 71 en 2013), la violència contra la premsa "s'ha transformat"; els assassinat es cometen "amb major barbàrie", es "instrumentalitzen" amb finalitats de propaganda, i "els segrestos augmenten considerablement amb l'objectiu, d'els qui els perpetren, d'impedir que existeixi una informació independent i de dissuadir les mirades exteriors".
"La decapitació de periodistes en 2014 mostra la magnitud de la violència que s'exerceix contra els testimonis molests", explica *RSF en el seu informe. Als 66 periodistes assassinats en 2014, cal afegir "19 periodistes-ciutadans" i "11 col·laboradors de mitjans de comunicació" també assassinats.
Dos terços d'aquests 66 periodistes van morir en "zones de conflicte, com Síria", que RSF assenyala com el país "més mortífer per als periodistes", els territoris palestins, l'est d'Ucraïna, l'Iraq i Líbia.
El Balanç de RSF adona així mateix de l'augment "d'assassinats de dones periodistes: sis casos enfront dels tres registrats l'any passat". Aquestes periodistes van morir en la República Centreafricana, l'Iraq, Egipte, Afganistan i Filipines.
RSF assenyala a Mèxic, Veneçuela i Colòmbia
Cap país llatinoamericà figura en les llistes elaborades per RSF dels cinc països on s'assassina i s'empresona més als periodistes, però l'organització recorda l'assassinat del periodista Luis Carlos Cervantes a Colòmbia i el "d'una ciutadana que havia estat segrestada per homes armats" a Mèxic.
En canvi, Mèxic figura en cinquè lloc en la llista de països amb més periodistes segrestats, amb tres casos, darrere d'Ucraïna (33), Líbia (29), Síria (27) i l'Iraq (20). En total, 119 periodistes van ser segrestats al món en 2014, i 40 d'ells ho segueixen estant. La xifra de segrestos de professionals de la informació va registrar un augment de 30% pel que fa a 2013(87).
Per la seva banda, Veneçuela figura en segon lloc en la llista de cinc països amb més periodistes amenaçats o agredits, amb 134 casos, darrere d'Ucraïna (215). "Aquest any diversos països van ser escenari de manifestacions, en ocasions molt violentes, en les quals nombrosos periodistes van ser agredits, fins i tot copejats pels manifestants o les forces de l'ordre. A Veneçuela, 62% de les agressions a periodistes durant les protestes massives van ser comeses per la Guàrdia Nacional *Bolivariana", afirma RSF.
Veneçuela figura així mateix en la llista de països que van registrar major nombre de detencions de periodistes, en aquesta en cinquè lloc, amb 34 casos, darrere d'Ucraïna, Egipte, Iran i Nepal. Encara que "les detencions són atacs contra la llibertat d'informació la gravetat de la qual no pot comparar-se a la dels assassinats o segrestos perllongats", constitueixen "obstacles" per al treball dels periodistes i "en ocasions intimidacions violentes, inadmissibles", assenyala RSF
En 2014, "almenys 853 periodistes professionals van ser detinguts" al món.
Finalment, el departament colombià de Antioquia, a Colombia, figura en cinquè lloc de les zones més perilloses del món per als periodistes, darrere dels territoris controlats pel grup Estat Islàmic (l'Iraq i Síria), l'est de Líbia, la regió de *Baluchistán (Pakistan) i les regions de Donetsk i Lugansk (Ucraïna).
"En el departament de Antioquia (nord-oest de Colòmbia), informar és una labor d'alt risc, especialment si s'investiguen temes com la corrupció o el crim organitzat. Bandes criminals paramilitars sembren el terror, de vegades de complicitat amb les autoritats locals. Aquests grups no dubten a difondre llistes negres en les quals apareixen els noms de periodistes a assassinar. Amenaces, agressions i homicidis es multipliquen enmig d'un clima de gairebé total impunitat", denúncia RSF.