Publicistes i mitjans de comunicació han pactat un decàleg de "bones pràctiques" pel tractament de la imatge corporal de les persones, especialment la de la dona. La periodista Gemma Basté, una de les impulsores, ha detallat que el codi d'autoregulació actua guiat per quatre objectius: recordar que la "diversitat" aporta riquesa, vetllar per la salut, protegir els col·lectius més vulnerables (els menors, sobretot) i exigir rigor i professionalitat en les informacions que aborden malalties com ara l'anorèxia i la bulímia. Paral·lelament s'ha llançat una campanya, fonamentada sobre un anunci televisiu, destinat a "desculpabilitzar" les víctimes d'aquests trastorns i recordar que el 70% es curen.
La Taula de Diàleg per a la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària, l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB) i la Fundació de la Comunicació (FUNDECO), com a representant del sector de la publicitat, han presentat el "Decàleg de bones pràctiques pel foment de l'autoestima i la imatge corporal en els mitjans de comunicació i la publicitat".
"Les dones reben 3.000 impactes diaris" sobre la seva imatge, ha destacat la periodista Carme Basté, per defensar la urgència d'aquest decàleg, que té per objectiu "afavorir la salut física i psíquica" de la població. Es preveu que col·legis, associacions i mitjans de comunicació de tot l'Estat s'acabin adherin a la proposta.
Els quatre objectius del decàleg són reclamar una presència als mitjans de comunicació (sobretot a través de la publicitat) d'un ideal de la bellesa del cos de la dona que sigui "diversa" i més "real"; evitar promoure conductes de risc o dietes no saludables; protegir la població infantil suprimint els missatges dels quals se'n puguin desprendre conductes poc saludables, i lluitar contra els trastorns alimentaris, també donant a aquestes malalties un tractament informatiu rigorós.
Paral·lelament -i directament vinculat amb el quart objectiu del decàleg- també s'ha posat en marxa una campanya de sensibilització, basada en un anunci per a la televisió, sota el lema "L'annorèxia no es culpa de ningú". Cristina Carretero, de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia, ha remarcat que aquesta busca "desculpabilitzar" les persones que pateixen trastorns alimentaris. "No només l'anorèxia", ha matisat.
Carretero ha explicat que els especialistes apunten que algunes de les "creences" associades a aquestes malalties no ajuden a la seva curació ni tampoc facilita que les víctimes o les seves famílies "demanin ajuda". Les "creences" passen per responsabilitzar el malalt de la seva malaltia. "No ho són, és un trastorn mental", ha recordat.
El segon punt important de la campanya és que cal sensibilitzar els ciutadans de la importància de demanar ajuda quan se sospita que es podria estar patint aquest trastorn. "El 70% de les pacients es curen", ha remarcat. Però és essencial demanar ajuda de seguida.
Tots els malalts, o malaltes -el 90% són dones-, tenen en comú que pateixen una baixa autoestima relacionada amb un rebuig cap a una part o la totalitat del seu cos. Si en aquestes condicions, es pren la decisió de començar una dieta restrictiva d'aliments, sense el suport d'un metge, és "molt possible" que s'acabi desencadenant un d'aquests trastorns. Es calcula que un 11% dels adolescents corren risc de patir un d'aquests trastorns.
La Taula de Diàleg per a la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària, l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB) i la Fundació de la Comunicació (FUNDECO), com a representant del sector de la publicitat, han presentat el "Decàleg de bones pràctiques pel foment de l'autoestima i la imatge corporal en els mitjans de comunicació i la publicitat".
"Les dones reben 3.000 impactes diaris" sobre la seva imatge, ha destacat la periodista Carme Basté, per defensar la urgència d'aquest decàleg, que té per objectiu "afavorir la salut física i psíquica" de la població. Es preveu que col·legis, associacions i mitjans de comunicació de tot l'Estat s'acabin adherin a la proposta.
Els quatre objectius del decàleg són reclamar una presència als mitjans de comunicació (sobretot a través de la publicitat) d'un ideal de la bellesa del cos de la dona que sigui "diversa" i més "real"; evitar promoure conductes de risc o dietes no saludables; protegir la població infantil suprimint els missatges dels quals se'n puguin desprendre conductes poc saludables, i lluitar contra els trastorns alimentaris, també donant a aquestes malalties un tractament informatiu rigorós.
Paral·lelament -i directament vinculat amb el quart objectiu del decàleg- també s'ha posat en marxa una campanya de sensibilització, basada en un anunci per a la televisió, sota el lema "L'annorèxia no es culpa de ningú". Cristina Carretero, de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia, ha remarcat que aquesta busca "desculpabilitzar" les persones que pateixen trastorns alimentaris. "No només l'anorèxia", ha matisat.
Carretero ha explicat que els especialistes apunten que algunes de les "creences" associades a aquestes malalties no ajuden a la seva curació ni tampoc facilita que les víctimes o les seves famílies "demanin ajuda". Les "creences" passen per responsabilitzar el malalt de la seva malaltia. "No ho són, és un trastorn mental", ha recordat.
El segon punt important de la campanya és que cal sensibilitzar els ciutadans de la importància de demanar ajuda quan se sospita que es podria estar patint aquest trastorn. "El 70% de les pacients es curen", ha remarcat. Però és essencial demanar ajuda de seguida.
Tots els malalts, o malaltes -el 90% són dones-, tenen en comú que pateixen una baixa autoestima relacionada amb un rebuig cap a una part o la totalitat del seu cos. Si en aquestes condicions, es pren la decisió de començar una dieta restrictiva d'aliments, sense el suport d'un metge, és "molt possible" que s'acabi desencadenant un d'aquests trastorns. Es calcula que un 11% dels adolescents corren risc de patir un d'aquests trastorns.