Amb motiu del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona van impulsar el passat dilluns una jornada d'anàlisi sobre com els mitjans aborden les informacions referents a la violència envers la dona.
Durant la jornada, es va fer la presentació per primer cop dels resultats de 2013 de l’informe ‘Impacte de les recomanacions sobre el tractament de la violència masclista en els mitjans de comunicació’, a càrrec de les investigadores Mavi Carrasco i Marta Corcoy. Aquest estudi analitza els efectes a les publicacions d’informació general de les Recomanacions sobre el tractament de la violència de gènere als programes informatius i d’entreteniment als mitjans de comunicació, que el Col·legi de Periodistes va publicar l’any 2004 i que van ser revisades el 2009.
Segons l'informe, pel que fa a l’extensió de les informacions, s’aprecia de forma clara, un any més, una tendència a fer servir els breus: la gran majoria d’informacions sobre violència masclista publicades durant l’any 2013, el 69%, no han superat una columna del diari. Així, les unitats informatives de més d’una plana representen el 10%. Una excepció va ser el tractament informatiu en mitjans de proximitat (Segre) d'un cas de gran impacte mediàtic: l'assassinat d'Alba, la noia de Tàrrega morta a mans de la seua exparella. Pel que fa als gèneres, el purament informatiu se situa al voltant del 95%, mentre que l’opinió no supera el 5%.
El tipus d’informacions que es publiquen sobre violència masclista acostumen a ser, com ja hem esmenat, notícies breus. El nombre de notícies sobre les agressions són les majoritàries on simplement s’explica el fet, el protagonisme de l’agressor i el seu desenllaç. Es mantenen estables amb lleugeres variacions les informacions sobre 'Tribunals i balanços' mentre que baixen fortament les informacions agrupades en els dos apartats de 'Al voltant del fenomen' i el d’'Altres'.
De les informacions susceptibles de recollir dades sobre la víctima i l’agressor, el 47% no fan cap tipus de menció a antecedents del cas, com per exemple el fet que la víctima hagi denunciat o si l’agressor tenia una ordre d’allunyament. Per tant, un 53% informen del fet de si les dones mortes per violència masclista ja havien o no denunciat o actuat judicialment contra els seus agressors; o bé si aquests ja havien estat denunciats per altres dones o jutjats per un altre cas de violència masclista. Només, el 20% de les informacions no donen cap tipus d’informació sobre què ha passat amb l’agressor.
També segons les conclusions de l'informe, gairebé el 48%% de les informacions no fa cap referència a l’origen nacional/ètnic ni de la víctima ni de l’agressor.
Durant la jornada, es va fer la presentació per primer cop dels resultats de 2013 de l’informe ‘Impacte de les recomanacions sobre el tractament de la violència masclista en els mitjans de comunicació’, a càrrec de les investigadores Mavi Carrasco i Marta Corcoy. Aquest estudi analitza els efectes a les publicacions d’informació general de les Recomanacions sobre el tractament de la violència de gènere als programes informatius i d’entreteniment als mitjans de comunicació, que el Col·legi de Periodistes va publicar l’any 2004 i que van ser revisades el 2009.
Segons l'informe, pel que fa a l’extensió de les informacions, s’aprecia de forma clara, un any més, una tendència a fer servir els breus: la gran majoria d’informacions sobre violència masclista publicades durant l’any 2013, el 69%, no han superat una columna del diari. Així, les unitats informatives de més d’una plana representen el 10%. Una excepció va ser el tractament informatiu en mitjans de proximitat (Segre) d'un cas de gran impacte mediàtic: l'assassinat d'Alba, la noia de Tàrrega morta a mans de la seua exparella. Pel que fa als gèneres, el purament informatiu se situa al voltant del 95%, mentre que l’opinió no supera el 5%.
El tipus d’informacions que es publiquen sobre violència masclista acostumen a ser, com ja hem esmenat, notícies breus. El nombre de notícies sobre les agressions són les majoritàries on simplement s’explica el fet, el protagonisme de l’agressor i el seu desenllaç. Es mantenen estables amb lleugeres variacions les informacions sobre 'Tribunals i balanços' mentre que baixen fortament les informacions agrupades en els dos apartats de 'Al voltant del fenomen' i el d’'Altres'.
De les informacions susceptibles de recollir dades sobre la víctima i l’agressor, el 47% no fan cap tipus de menció a antecedents del cas, com per exemple el fet que la víctima hagi denunciat o si l’agressor tenia una ordre d’allunyament. Per tant, un 53% informen del fet de si les dones mortes per violència masclista ja havien o no denunciat o actuat judicialment contra els seus agressors; o bé si aquests ja havien estat denunciats per altres dones o jutjats per un altre cas de violència masclista. Només, el 20% de les informacions no donen cap tipus d’informació sobre què ha passat amb l’agressor.
També segons les conclusions de l'informe, gairebé el 48%% de les informacions no fa cap referència a l’origen nacional/ètnic ni de la víctima ni de l’agressor.