Notícia

“La premsa serà imprescindible vint anys més”

La periodista Mònica Terribas reflexiona sobre el futur dels mitjans en una entrevista al Diari de Sant Cugat

Foto
Mònica Terribas
(Reproduïm l'entrevista publicada al Diari de Sant Cugat)

La periodista va tancar el cicle Tertúlia amb Amics (de Sant Cugat del Vallès) d'aquesta temporada davant una vuitantena de persones en un Mesón a vessar. És professional, autoexigent i gaudeix i dedica moltes hores al seu ofici, el periodisme. Actualment dirigeix El matí de Catalunya Ràdio i dóna classes a la universitat. La major part de la seva carrera professional l'ha fet a TV3, cadena que va dirigir, i on abans va presentar el programa d'entrevistes La nit al dia, entre d'altres.

Ha rebut nombrosos premis; el darrer va ser un reconeixement especial que li va atorgar aquest 2014 la 1a Nit de les Revistes i la Premsa en català, de la qual el Diari de Sant Cugat i el TOT Sant Cugat formen part. Mònica Terribas va viure a Sant Cugat entre finals dels 80 i principis dels 90, i a dia d'avui continua fent molta vida a la nostra ciutat

A quina hora li sona el despertador?
Intento llevar-me a dos quarts de quatre del matí i escolto els informatius mentre faig mitja hora d'exercici. A les 4 em dutxo i em poso a repassar les notícies dels mitjans digitals. Abans de les 5 arribo a Catalunya Ràdio i fins a les 6 revisem l'escaleta del nostre informatiu. Fem programa de 6 a 13 h. I després fem reunió del programa de l'endemà. Vaig a la universitat si aquell dia dono classe, i a la tarda em preparo el programa de l'endemà. Són set hores de programa més les hores que destinem a preparar-lo.

I com concilia la vida laboral i la familiar?
Em queda poc temps per a res més. El meu horari és bastant esclau malgrat que encara és bo respecte a etapes anteriors. Arribo a casa cansada, però veig la família a l'hora de sopar, i la majoria de dies puc anar a buscar el meu fill un cop acaba la classe a l'Esbart Sant Cugat. Quan era la directora de Televisió de Catalunya això era impossible. I quan feia el programa de TV3 La nit al dia... ni t'ho explico; durant sis anys no el vaig poder posar a dormir de dilluns a divendres.

Televisió, premsa o ràdio?
La ràdio és un mitjà que encara no controlo al cent per cent i, per tant, és molt difícil opinar. La televisió és el mitjà que més conec. A la ràdio trobo a faltar l'expressió del llenguatge no verbal. Jo sóc una persona que m'expresso molt amb la mirada i els gestos i ara estic en el procés descodificar el que faria en pantalla a la ràdio, i aquest és un aprenentatge lent. Trobo a faltar poder-me expressar amb els oients i poder fer-los arribar el que jo comunico amb el cos; és una mancança de la ràdio, però té altres aspectes apassionants. A mi m'agrada el periodisme i es pot fer des de moltes vessants.

I la premsa?
La premsa et dóna menys possibilitats de servei. La premsa d'àmbit nacional té encara molta vinculació amb les elits, connecta menys amb la societat; és influent sobre la resta de mitjans i les elits, però això fa que estiguin una mica desconnectades malgrat que les xarxes socials els han obligat a tocar de peus a terra.

No té perfil de Twitter. No és amiga de les xarxes socials?
Sí que en sóc amiga, però jo primer soc periodista i, com a tal, he de mantenir una certa distància pel que fa a les opinions pròpies. Nosaltres ens hem d'observar la realitat que creiem que és rellevant i, per tant, ja marquem un dibuix de la realitat per la tria de continguts. Però la meva vida privada o els meus comentaris no són de l'interès col·lectiu necessàriament. És una tendendència que ens ha convertit en personatges i ha fet molt mal a la professió. Una persona que té cent mil seguidors al Twitter sent que necessita comunicar el seu pensament a aquella comunitat... I això acaba afectant la distància necessària que nosaltres necessitem. Jo sóc a Twitter, però no hi estic identificada. Sóc una observadora perquè hi ha molta informació a Twitter.

Què li preguntaria al rei Felip VI?
Moltes coses perquè després d'escoltar el seu primer discurs veig que el rei Felip VI no entén el que està passant en aquest país; va fer una defensa de la monarquia molt tancada, obviant el debat existent d'una part de la societat i dels representants polítics sobre el model d'Estat, i això és una falta de respecte. No es va posar la paraula república a la boca. No va donar fe del problema existent tant al País Basc com a Catalunya d'una Espanya on ell és la màxima institució. El factor d'inestabilitat més greu que té el va passar per alt. El gest no era acabar el discurs donant les gràcies en català, sinó aprofundir en un problema que tenim damunt de la taula. Li faria moltes preguntes. Ell té la meva edat i no acabo d'entendre la desconnexió que té en el seu llenguatge.

Els mitjans són imparcials?
Sempre som molt crítics amb els mitjans de comunicació públics quan justament són els que estan més controlats, i sovint ens oblidem que els mitjans de comunicació privats tenen amos. Per exemple, Media 7, un dels dos grups que en aquests moments governen els mitjans de comunicació a Espanya tenen interessos i ideologies concretes, i amb servituds comercials i econòmiques també concretes. Podríem dir el mateix d'Atresmedia, el Grup Godó, Grup Zeta... Hi ha mitjans que per sobreviure han hagut de demanar favor a l'Institut de Crèdit Oficial, o a l'Institut Català de Finances... i, per tant, tots tenen el cul llogat. En canvi, la ciutadania només es fixa en els mitjans públics i els consideren el dimoni dels Pastorets.

Els mitjans digitals es menjaran els de paper?
No. Quan jo vaig començar la universitat també es deia que la televisió estava a punt de morir... La premsa ha sabut adaptar-se de manera extraordinària al digital i això la salvarà. La ciutadania trigarà unes dècades a perdre l'hàbit del paper. Però quan la generació que ara té 20 anys en faci 40 aleshores el paper ja no serà imprescindible, serà un auxiliar. Avui sí que és encara imprescindible.

S'ha tancat Canal 9 i es pretén tancar alguns canals de Televisió de Catalunya...
Alguns governs encara no han entès que els mitjans de comunicació són un servei. Jo sóc una gran admiradora de la premsa, ràdios i televisions locals. La ciutat de Sant Cugat mateix i els seus entorns necessiten una comunicació de proximitat perquè parlar del que passa aquí és el que interessa a la gent. Una part de la política percep els mitjans de comunicació com un instrument d'ús únicament partidista i, quan ja no els és útil o tenen alternatives en el sector de comunicació privat que els hi resulten més còmodes, se'ls acudeixen coses com tancar mitjans de comunicació. I això és restar cultura per a la societat.

Autor: Josep Maria Vallès | Diari de Sant Cugat

Cercar publicació



Destacats


giny

giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2024

Avís legal

Contacte