La publicació celebra el seu desè aniversari
Revista del Baix Empordà, en el seu desè aniversari, presenta el nou exemplar dedicat als castells, a Calonge i Torroella.
Els encarregats de les presentacions seran els historiadors Jaume Aymar i Joan Badia-Homs els dies 5 i 13 d'abril, a Calonge i Torroella de Montgrí respectivament.
En el recorregut pels castells de la comarca hi trobem edificacions amb diferents nivells de conservació, però tots mantenen aquell embolcall de llegenda que els fa atractius tant als ulls de la gent del país com als dels visitants. Aquest exemplar, número 40 de la Revista del Baix Empordà (RBE) és una immillorable ocasió, doncs, per endinsar-nos entre els salons, les escales de cargol, les catifes i mobiliari noble d'aquestes sumptuoses edificacions.
Al peu de les Gavarres hi trobem un itinerari indispensable per als amants de les pedres venerables, des de Cruïlles, Monells i la Bisbal (amb Castell Bisbal i Vulpellac com a baluards de gran rellevància) fins a Pals, passant per Ullastret o Peratallada. Altres recintes emblemàtics que mereixen un esment especial són els castells del Montgrí, de Bellcaire, de Begur, de Calonge, de Benedormiens, a Castell d'Aro, o el de la Roca de Solius... De menys envergadura però també plens d'encís i força ben preservats són els de Rupià, Foixà, Púbol o Esclanyà, així com un altre element menys salvaguardat però amb una important transcendència com és el perímetre emmurallat de Verges.
D'altra banda, RBE, com és costum, tracta altres vessants de la cultura i la història del rodal, des d'un altre capítol de la immigració pesquera a Palamós, passant per la música de jazz i l'epidèmia de pesta al segle XVII a Palafrugell, un estudi sobre Robert Ruark, un premi Pulitzer que es va hostatjar a Sant Antoni, les creacions literàries de Mercè Rodoreda des del seu “refugi” de Romanyà, fins al perfil vital d'un home cultivat i calongí d'adopció com és Jaume Aymar o uns apunts biogràfics dels guixolencs Josep Albertí, pintor del qual se celebra el centenari del seu naixement, i Narcís Masferrer, mestre, ninotaire i home de teatre.
Finalment, unes notes sobre l'efemèride no genys menyspreable del desè aniversari de RBE, en un escenari de canvis i de nombrosa competència. L'any 2003 el setmanari comarcal La Proa decidia donar format de revista als suplements de caire històric i, des d'aleshores, s'han escrit més de 850 reportatges elaborats per més de 200 lletraferits i estudiosos de casa nostra, amb mig centenar de col·laboradors habituals gràcies al suport i l'esforç dels quals aquest projecte ha estat possible i continua endavant i en plena expansió. RBE va començar amb monogràfics de personatges que han deixat petja a la comarca i amb el temps s'hi han anat afegint seccions de caire històric, patrimonial, folklòric, mediambiental o cultural. A partir de l'any 2006, amb nou equip editorial, pren un important impuls en disseny, continguts i d'acceptació, assolint 23.000 lectors segons la darrera onada de 2012 del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura a Catalunya, col·locant-se al capdavant de les publicacions de pagament escrites en català. A les 140 pàgines que conformen l'actual format hi podem llegir les sigantures més reconegudes dels diferents municipis que conformen la nostra comarca que permeten de gaudir d'un ampli ventall històric, cultural i informatiu. El nostre més sincer agraïment a tots els col·laboradors, lectors i patrocinadors, i que en tinguem per molts anys més!!!
Revista del Baix Empordà, en el seu desè aniversari, presenta el nou exemplar dedicat als castells, a Calonge i Torroella.
Els encarregats de les presentacions seran els historiadors Jaume Aymar i Joan Badia-Homs els dies 5 i 13 d'abril, a Calonge i Torroella de Montgrí respectivament.
En el recorregut pels castells de la comarca hi trobem edificacions amb diferents nivells de conservació, però tots mantenen aquell embolcall de llegenda que els fa atractius tant als ulls de la gent del país com als dels visitants. Aquest exemplar, número 40 de la Revista del Baix Empordà (RBE) és una immillorable ocasió, doncs, per endinsar-nos entre els salons, les escales de cargol, les catifes i mobiliari noble d'aquestes sumptuoses edificacions.
Al peu de les Gavarres hi trobem un itinerari indispensable per als amants de les pedres venerables, des de Cruïlles, Monells i la Bisbal (amb Castell Bisbal i Vulpellac com a baluards de gran rellevància) fins a Pals, passant per Ullastret o Peratallada. Altres recintes emblemàtics que mereixen un esment especial són els castells del Montgrí, de Bellcaire, de Begur, de Calonge, de Benedormiens, a Castell d'Aro, o el de la Roca de Solius... De menys envergadura però també plens d'encís i força ben preservats són els de Rupià, Foixà, Púbol o Esclanyà, així com un altre element menys salvaguardat però amb una important transcendència com és el perímetre emmurallat de Verges.
D'altra banda, RBE, com és costum, tracta altres vessants de la cultura i la història del rodal, des d'un altre capítol de la immigració pesquera a Palamós, passant per la música de jazz i l'epidèmia de pesta al segle XVII a Palafrugell, un estudi sobre Robert Ruark, un premi Pulitzer que es va hostatjar a Sant Antoni, les creacions literàries de Mercè Rodoreda des del seu “refugi” de Romanyà, fins al perfil vital d'un home cultivat i calongí d'adopció com és Jaume Aymar o uns apunts biogràfics dels guixolencs Josep Albertí, pintor del qual se celebra el centenari del seu naixement, i Narcís Masferrer, mestre, ninotaire i home de teatre.
Finalment, unes notes sobre l'efemèride no genys menyspreable del desè aniversari de RBE, en un escenari de canvis i de nombrosa competència. L'any 2003 el setmanari comarcal La Proa decidia donar format de revista als suplements de caire històric i, des d'aleshores, s'han escrit més de 850 reportatges elaborats per més de 200 lletraferits i estudiosos de casa nostra, amb mig centenar de col·laboradors habituals gràcies al suport i l'esforç dels quals aquest projecte ha estat possible i continua endavant i en plena expansió. RBE va començar amb monogràfics de personatges que han deixat petja a la comarca i amb el temps s'hi han anat afegint seccions de caire històric, patrimonial, folklòric, mediambiental o cultural. A partir de l'any 2006, amb nou equip editorial, pren un important impuls en disseny, continguts i d'acceptació, assolint 23.000 lectors segons la darrera onada de 2012 del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura a Catalunya, col·locant-se al capdavant de les publicacions de pagament escrites en català. A les 140 pàgines que conformen l'actual format hi podem llegir les sigantures més reconegudes dels diferents municipis que conformen la nostra comarca que permeten de gaudir d'un ampli ventall històric, cultural i informatiu. El nostre més sincer agraïment a tots els col·laboradors, lectors i patrocinadors, i que en tinguem per molts anys més!!!