Notícia

Només 1 de cada 4 graduats en Periodisme treballarà en un mitjà convencional

Foto
“L’emprenedoria i l’autoocupació es presenta com una de les millors solucions, si més no parcial, a la complicada situació”
El Col·legi de Periodistes de Catalunya va encarregar, ara fa uns mesos, un estudi per conèixer amb precisió el moment actual del periodisme, immers en una difícil situació marcada per una doble crisi, l’econòmica i la conjuntural de la comunicació.

Els objectius que persegueix l’informe són analitzar el mercat laboral de la comunicació a Catalunya; examinar la ransformació i els criteris de contractació dels mitjans, així com detectar les oportunitats que ofereixen els nous nínxols de mercat per als comunicadors. També ha de servir per fixar els continguts formatius que es poden oferir als periodistes per optar a aquestes noves ocupacions.

Un estudi que s’emmarca dins del Pla Estratègic de formació i d’ocupació per als periodistes que ha posat en marxa el Col·legi de Periodistes de Catalunya per augmentar l’ocupació i el progrés professional dels periodistes catalans. L’informe l’ha dut a terme l’equip de Digilab. Media, Strategy and Regulation de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull), dirigit per Josep Lluís Micó.

Difícils perspectives per treballar en un mitjà convencional

Segons l’informe, Catalunya posa en circulació cada any 545 nous titulats en periodisme que difícilment són absorbits pel mercat laboral.

La situació s’agreuja si es té en compte que en una dècada, del 2000 al 2010, el nombre de facultats ha crescut i la xifra d’estudiants s’ha duplicat, passant de 1.245 a 2.532 estudiants. Per aquests nous graduats es pronostica que durant el present curs només 1 de cada 4 d’ells treballarà en un mitjà onvencional.

La resta de nous periodistes, amb sort, podran ocupar-se en el sector de la comunicació corporativa, les relacions públiques o l'entorn digital. Per tant, es confirma que el futur majoritari del periodisme està lluny de les redaccions tradicionals. Una situació que ja evidencien els periodistes en actiu que, entre l’acumulació d’expedients de regulació d’ocupació (EROs) i la desaparició de nombrosos mitjans, viuen les dificultats de mantenir-se en les redaccions.

Només al sector de la premsa, entre el 2008 i el 2012 un total de 6.271 redactors van perdre la feina a tot l’Estat.

El periodista “impossible”

Amb aquesta situació, avui en dia el que s'imposa, tant a les empreses com a les aules, és la polivalència. En l’informe també es destaca l’augment de la tendència a demanar el que s’anomena el periodista impossible, és a dir, un periodista polivalent, que domini idiomes, que tingui una àmplia formació multimèdia i cultural i que estigui disposat a treballar en dures condicions laborals i salarials.

A Catalunya, augmenta el nombre de periodistes que busquen feina

El nombre de periodistes a l’atur no para de créixer, de manera que només al 2012 ja s’han destruït més de 3.670 llocs de treball a tot l’Estat.

Segons el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) hi ha més de 3.000 registrats que busquen feina en l’àmbit de la comunicació com a primera opció, i hi ha 1.769 periodistes buscant feina, dels quals 1.510 són l’atur. El perfil del periodista sense feina a Catalunya és el d'una dona que té entre 28 i 37 anys, que viu a la demarcació de Barcelona i que ja té experiència.

En una situació de permanent atur, l’informe assenyala que els periodistes poden optar per l’emprenedoria com una solució, si més no parcial, a la complicada situació que travessen els subsectors de la comunicació. En el cas de voler immigrar a l’estranger, sovint es presenta el problema de la llengua, ja que si no es té un gran coneixement de l'anglès–preferentment–, les possibilitats de treballar en un altre país es redueixen de forma dràstica.

Noves àrees d’ocupació

Per tal d’orientar al Col·legi de Periodistes de Catalunya davant d’aquesta difícil situació, l’estudi ha analitzat quins podrien ser els nous nínxols d’ocupació. Es tracta que els periodistes puguin reorientar i ampliar la seva formació i trobar feina dins l’àmbit de la comunicació.

Algunes de les propostes que destaca passen per: Hiperespecialització temàtica: A escala internacional proliferen les empreses que ofereixen productes d'informació o entreteniment dirigits a col·lectius concrets: advocats, amants de la gastronomia, etc. Als Estats Units ja es parla de boutiques, petites firmes de comunicació formades per pocs professionals molt especialitzats en una àrea.

Clients petits que sumen per acumulació: Relacionada amb les necessitats comunicatives de les petites i mitjanes empreses (pimes) i d'altres organismes– locals, comarcals, etc.–, els quals són conscients que és imprescindible fer-se visibles per captar l'atenció del públic en qualsevol suport.

Empreses auxiliars: Les companyies tradicionals, amb estructures cada cop més primes, han de buscar el suport de petites empreses auxiliars integrades per empleats –o socis o col·laboradors– amb aptituds per produir material textual i gràfic, corregir i traduir texts, etc. Cobertura per a les indústries culturals: Entre les indústries culturals, n'hi ha que, com la discogràfica o la dels videojocs, no estan associades a cap estudi universitari que els proporcioni mà d'obra qualificada. Per tant, poden necessitar els serveis d’empreses auxiliars per fer les tasques de comunicació.

Complements esporàdics: Hi ha periodistes que treballen als Estats Units o al Regne Unit com a formadors de col·legues o de destacats agents empresarials i polítics en matèries com les noves tecnologies o, en un sentit més ampli, la comunicació, ja que aquesta és un valor a l'alça.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya, en la direcció correcta

A partir d’aquestes noves possibilitats, l’estudi analitza quina seria la formació més adequada per ajudar als col·legiats i col·legiades a trobar feina en aquests nínxols d’ocupació. El degà, Josep Maria Martí, ha recordat que “l’estudi certificaria que l’actual política formativa del Col·legi de Periodistes treballa en la direcció correcta des que fa un any es va posar en marxa el Centre de Formació i Desenvolupament”.

Pel que fa als cursos d’actualització i reciclatge més convenients, l’informe n’aporta de nous com el periodisme de dades, l’analítica web (SEO i SEM), els relats promocionals, la comunicació orientada a la logística o economia i dret per a emprenedors.

Cal recordar que el Col·legi de Periodistes de Catalunya, conscient de les necessitats actuals que reclamen els periodistes, posa a disposició dels seus col·legiats i col·legiades un servei de variats cursos de formació en comunicació en el seu Centre de Formació i Desenvolupament, disposa d’una borsa de treball amb ofertes de feina acuradament seleccionades i ofereix sessions individuals i personalitzades amb un orientador professional
especialitzat.

En xifres, durant el 2012, més de 2.500 alumnes van participar en els 65 cursos programats, dels quals 1.590 places van ser gratuïtes per als col·legiats en situació d’atur. La Borsa de Treball va gestionar 189 ofertes de treball als prop de 900 col·legiats inscrits gràcies a les 125 empreses que van participar. I pel que fa a l’assessorament laboral, un centenar de col·legiats van aprofitar el servei gratuït de consultes amb un orientador especialitzat en el sector.

Durant la presentació de l’informe, el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Maria Martí, ha anunciat que es farà entrega d’aquest informe a la Mesa Sectorial dels Mitjans de Comunicació, perquè el seu contingut pugui ser utilitzat en les seves comissions de treball. En aquesta mesa sectorial, impulsada des del Col·legi de Periodistes de Catalunya, hi ha representats una trentena d’agents implicats en el sector de la comunicació com ara universitats, administracions, empreses i mitjans de comunicació, sindicats i col·legis professionals.

Descarregueu l'informe des de Periodistes.org

Cercar publicació



Destacats


giny

giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2024

Avís legal

Contacte