La combinació de notícies de recerca amb informacions sobre la comunitat, la presència dels periodistes en xarxes socials, l'ús del vídeo i la identificació dels lectors amb el seu territori poden modificar significativament la manera en què les audiències valoren el periodisme local. Així ho mostren quatre recerques realitzades als Estats Units que ofereixen evidències per a orientar les estratègies editorials i de distribució dels mitjans.
Els resultats apunten al fet que la rellevància percebuda d'una notícia no depèn exclusivament del seu contingut, sinó també de quines altres informacions l'acompanyen, qui la presenta i com arriba al públic. Els experiments formen part de Local NExT Lab, una iniciativa de la Universitat de Syracuse desenvolupada amb el suport de la Fundació W. K. Kellogg i la participació de Mississipi Today, Gulf States Newsroom, Deep South Today i Issue Mitjana Group.
Les notícies comunitàries milloren la valoració del periodisme de recerca
Una de les conclusions més rellevants procedeix de l'experiment desenvolupat amb Mississipi Today. Els investigadors volien esbrinar si la combinació de continguts que troba un lector influeix en la seva valoració d'una notícia de recerca, fins i tot quan el text roman exactament igual.
Per a comprovar-ho, van realitzar dues enquestes experimentals nacionals amb un total de 1.768 participants. Cada persona veia una selecció de cinc notícies en la qual predominaven continguts comunitaris, informacions legislatives o recerques periodístiques. Posteriorment, tots avaluaven la mateixa notícia de recerca. Les persones que havien vist més informacions sobre la vida i les característiques de la seva comunitat van valorar millor la recerca que els qui havien rebut principalment altres notícies de recerca. En una escala de deu punts, l'avaluació mitjana va ser de 6,44 enfront de 6,23, respectivament. La diferència, encara que moderada, va resultar estadísticament significativa.
Les millores més clares van aparèixer en la rellevància, la importància i la precisió percebuda de la notícia. No obstant això, no es van observar canvis estadísticament significatius en la valoració general del mitjà.
La marca del mitjà atreu seguidors, però els periodistes generen interacció
L'experiment realitzat amb Gulf States Newsroom va abordar una altra qüestió: quins elements porten als usuaris a seguir un compte informatiu i quins afavoreixen la seva interacció amb les publicacions. La recerca va utilitzar dues mostres, una de 391 adults de la zona de Nova Orleans i una altra nacional de 798 participants. Es van analitzar diferents presentacions de perfils informatius i versions simulades de vídeos d'Instagram en les quals variaven la presència del periodista i la identificació de la font. Els resultats suggereixen que les decisions de seguir un compte i d'interactuar amb una publicació responen a estímuls distints. La identitat reconeixible del mitjà i la seva orientació temàtica van exercir un paper rellevant en l'elecció de comptes, mentre que mostrar el rostre del periodista i identificar-lo pel seu nom va afavorir la intenció d'interactuar amb determinats continguts enfront d'altres formes de presentació. Els participants que veien al periodista identificat pel seu nom també van manifestar una major disposició a dedicar temps a continguts similars en el futur.
El vídeo pot augmentar la importància que s'atribueix a una notícia
El tercer estudi, desenvolupat amb Deep South Today, va examinar si el format d'una informació modifica la importància que els lectors concedeixen a l'assumpte tractat. Van participar 371 adults d'Arkansas, reclutats mitjançant YouGov, que van rebre una mateixa informació sobre centres de dades d'intel·ligència artificial. Una part la va veure en un vídeo vertical i una altra mitjançant una successió d'imatges estàtiques.
Els qui van veure el vídeo van considerar l'assumpte significativament més important, tant per a ells personalment com en comparació amb altres problemes de l'estat. Les diferències van ser estadísticament significatives en totes dues mesures. No obstant això, el format no va produir canvis significatius en la valoració de la notícia ni en la intenció d'interactuar amb ella.
L'arrelament territorial condiciona la recepció del periodisme de solucions
La quarta recerca, realitzada amb Issue Mitjana Group, va analitzar la relació entre la identificació de les persones amb la seva comunitat i la seva resposta al periodisme de solucions.En l'experiment van participar 597 adults de Michigan, que van rebre diferents versions d'una informació sobre educació preescolar. Les variacions afectaven l'enfocament del titular, orientat a solucions o convencional, i a la presentació geogràfica de la notícia, local o estatal.
Els investigadors van observar que els lectors amb menor vinculació emocional amb la seva comunitat valoraven més favorablement la versió local convencional que la centrada en solucions. Aquesta diferència disminuïa a mesura que augmentava el sentiment de pertinença i, entre les persones més arrelades, la versió local orientada a solucions obtenia una valoració una mica millor. La recerca suggereix que el periodisme de solucions pot resultar més atractiu per als lectors que mantenen una relació estreta amb la seva comunitat, però no necessàriament per a tots els públics. Aquesta associació no va aparèixer de la mateixa manera en les versions d'abast estatal.
Font: Laboratorio de Peridismo