Papers de Vi és una revista bimestral amb una doble vocació: informar sobre l’actualitat vinícola de la Denominació d’Origen Alella i dels seus protagonistes, i oferir articles que connecten el vi i la gastronomia amb altres àmbits de la cultura. Aquest mes de juny, la publicació en paper arribarà al número 100, una fita rellevant per a l’Associació Cultural Revista Alella, entitat editora, com per als seus lectors més fidels i per al conjunt de la Premsa Comarcal.

Conversem amb Òscar Pallarès (Alella, 1975), periodista i director de la capçalera, que també compte amb edició digital, per entendre la singularitat del projecte i el paper que ha jugat al llarg dels anys dins el sector vinícola.

L’any 2008, quan vau impulsar Papers de Vi, us imaginàveu que arribaríeu algun dia al centenar de publicions?

En aquell moment no ens ho vam plantejar gaire. Però si m’ho haguessis preguntat aleshores, probablement t’hauria dit que sí. Com a editors, veníem de la tradició de la Revista Alella, que ja acumulava prop de 300 números publicats.

En aquest sentit, podríem dir que Papers de Vi és la germana petita de la Revista Alella, tot i que potser ja no és tan petita: amb els anys ha acabat tenint un abast territorial molt més ampli que la seva germana gran. De fet, és curiós perquè a Alella soc “l’Òscar de la Revista Alella”, però fora d’Alella soc “l’Òscar de Papers de Vi”. Al cap i a la fi, porto els dos barrets.

Diries que és una revista de territori o una revista per a qualsevol amant del vi i la gastronomia?

És una revista que pot interessar a qualsevol persona amant del vi i de la gastronomia, però Papers de Vi és clarament de territori. El que intentem és parlar de vi i de gastronomia vinculant-los sempre amb la història i la cultura del nostre àmbit territorial. Tot i això, de vegades traspassem la frontera comarcal, perquè la DO Alella la conformen actualment 31 municipis repartits entre el Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès.

“Bona part de la gent que escriu sobre vi a Catalunya passa, en un moment o altre, per Papers de Vi”

En què rau la importància que el Maresme i la DO Alella comptin amb una revista especialitzada com la vostra?

És una qüestió de territori, d’història i de patrimoni. La zona vinícola del Maresme existeix des de fa més de dos mil anys. Els romans hi van introduir el conreu de la vinya i, des d’aleshores, n’hi ha hagut de manera ininterrompuda. Això ha marcat profundament la història i el desenvolupament de les societats d’aquest territori i dels seus municipis. Tant el Maresme com el Vallès Oriental, està esquitxat de masies i cases d’orígens molt diversos: n’hi ha del segle VIII, però també de l’XI o del XV, i totes disposen d’un celler. Durant segles, aquestes comunitats es van dedicar al conreu de la vinya i a l’elaboració de vi, una activitat que ha format part essencial de la nostra identitat.

Quin pes té la publicitat en la viabilitat de la revista?

Tot. La capçalera es finança bàsicament amb la publicitat. També és cert que comptem amb subscriptors, amb el suport genèric de la Generalitat i amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alella, que ens cedeix un local per poder fer la revista. Si haguéssim de pagar un lloguer, els números se’ns complicarien.

És publicitat local?

És publicitat absolutament sectorial i local. Anunciem sobretot cellers del territori, restauradors i botigues de vi de la zona. Alguna vegada algun celler del Penedès ens ha demanat les tarifes per anunciar-s’hi i els hem dit que no. Creiem que no té gaire sentit anunciar vins del Penedès en una revista centrada en el territori de la DO Alella; preferim mantenir un criteri coherent amb el projecte.

Qui hi ha darrere dels continguts de Papers de Vi? Periodistes o experts del món del vi?

En general, diem que són periodistes vinícoles. És a dir, gent amb formació periodística que amb els anys s’ha especialitzat en el món del vi, la majoria s'han format com a sommeliers. Al final, tampoc n’hi ha tants al país que es dediquin a això, i nosaltres tenim la sort de comptar amb molts d’ells.

Alguns col·laboren de manera fixa a cada número i d’altres ho fan de manera més esporàdica, però la realitat és que bona part de la gent que escriu sobre vi a Catalunya passa, en un moment o altre, per Papers de Vi.

“Com a editors creiem en l’ACPC, ens la sentim molt nostra i li tenim una estima especial”

La revista ha aconseguit professionalitzar-se? Teniu treballadors en nòmina?

Treballadors en nòmina no en tenim cap. L’única persona que hi dedica la jornada laboral sencera soc jo. Soc autònom i facturo per la feina que hi faig. La resta de col·laboradors, en la majoria dels casos, també són autònoms i ens fan factura pels treballs que ens entreguen. No podem pagar els articles tant com ens agradaria o com creiem que seria just. Però tenim la sort que molta gent vol escriure a Papers de Vi.

Val a dir que el projecte continua funcionant en gran part gràcies al voluntariat de moltes persones. La persona que gestiona les subscripcions és voluntària, les comptables també, fins i tot l’editor de la capçalera.

Papers de Vi és una capçalera força singular dins l’ACPC: és alhora una revista sectorial i local. Us hi sentiu ben acollits?

Ens hi sentim molt ben acollits i ens agrada molt formar-ne part. La Revista Alella és una de les fundadores de l’associació i, per tant, com a editors creiem en l’ACPC, ens la sentim molt nostra i li tenim una estima especial. Quan vam crear aquesta segona capçalera, Papers de Vi, teníem claríssim que també en volíem formar part.

Més enllà del fet que és útil perquè ens facilita l’accés a anunciants i ens dona suport en determinades gestions, també hi ha una qüestió de pertinença. Et sents emparat per una estructura col·lectiva on hi ha moltes capçaleres de gran nivell, i això et fa sentir part d’un projecte compartit.

Al llarg d’aquests anys, com ha evolucionat el sector del vi a Catalunya?

El sector del vi viu un moment complicat perquè afronta dos grans reptes. D’una banda, el canvi climàtic. Cada vegada és més difícil produir: hi ha sequeres, apareixen noves malalties o situacions meteorològiques imprevistes. De l’altra, el consum està baixant. Venim d’una època en què molta gent podia beure un o dos litres de vi al dia. Avui el consum és molt més moderat i esporàdic, sobretot entre els joves, cosa que en part és positiva. Però, al mateix temps, l’alcohol sovint es percep només com una cosa negativa.

El vi, però, va molt més enllà del que representa la paraula alcohol. És història i és cultura del nostre país. Som hereus d’una manera de fer, forma part de la dieta mediterrània. En general, no entenem el vi sense menjar, però tampoc entenem el menjar sense vi.

Text: Marcel Torra