L’últim llibre d’Anna Sàez de Segre lidera els prèstecs a les biblioteques lleidatanes

Amb el llibre L’enverinadora, un híbrid entre la crònica periodística i l’autoficció

Anna Sàez, filòloga, periodista i directora de l'associat Segre
Anna Sàez, filòloga, periodista i directora de l'associat Segre | Magdalena Altisent / Segre

La filòloga, periodista i directora de l'associat Segre,  Anna Sàez, va encapçalar els rànquings de llibres en llengua catalana més sol·licitats el 2025 en el servei de préstec de les biblioteques públiques de Lleida, segons va informar el departament de Cultura, amb el seu darrer treball L’enverinadora. 

Es tracta d’una obra publicada el març de l’any passat en la qual va recuperar una truculenta història negra ocorreguda fa noranta anys a la seva localitat natal, la Granja d’Escarp –i fins i tot a la seva casa natal–, i que en aquella època es va convertir en el que avui qualificaríem d’un autèntic fenomen mediàtic.

En el llibre, que es va presentar ara fa un any,  l’autora torna als seus anys d’infància de manera que es converteix també en un dels personatges d’aquesta història. “Tres de les víctimes havien viscut a la casa de la meua família al poble”, deia durant la presentació Sàez, justificant així el singular gènere literari de L’enverinadora, “un híbrid entre la crònica periodística i l’autoficció”. “No volia explicar simplement uns crims, l’assassinat de cinc persones, sinó el rastre que va deixar l’enverinadora al poble”, va comentar la periodista de la Granja d’Escarp. “I és que, quan jo era una nena i ja havien passat cinquanta anys del succés, tothom al poble ho recordava, sabien el que havia passat, però ningú volia o s’atrevia a parlar-ne. Era com un gran secret col·lectiu que guardaven tots els veïns. Semblava que el fantasma de la Dolors Coït no se n’havia anat del poble”, va afirmar l’autora del llibre, que va destacar “el sentiment que tenia encara molta gent, com de culpa, d’estar marcats per un succés amb què va quedar assenyalat tot el poble”.

Del llibre se n’han fet nombroses presentacions i totes han aplegat molt de públic, a municipis com Arbeca, Lleida, el Palau d’Angelsola, Balaguer i la Granja d’Escarp. El llibre es posiciona doncs amb serioses possibilitats de ser tot un èxit durant el pròxim Sant Jordi.

Més autors lleidatans

A la demarcació de Lleida els autors del territori tenen aquest any molt bona acollida. Entre ells, destaquen Pep Coll amb Els crims de la mel; Teresa Ibars amb La mort de l’altre (octubre 2024) i Albert Velasco amb A la recerca de l’obra perduda (febrer 2023): Mnetre que a poesia trobem a Francesc Pané (Dames d’escorça a la posició número 4 i Centre històric a la 9), Àngels Marzo (a la 5 amb Rastre nival), Maria-Mercè Marçal (a la 7 amb Bruixa de dol) i Rosa Fabregat (a la 10 amb A la vora de l’aigua).