L’associat manresà El Pou de la Gallina està elaborant un reportatge sobre l’ús i les mancances del servei ferroviari de Rodalies.  Per fer-ho, demanen la col·laboració dels lectors a través d’una enquesta que han publicat al seu digital. Tal com expliquen, volen “conèixer l’opinió de persones com tu, que actualment utilitzen o han usat Renfe, per poder oferir informació més completa i útil” . Es tracta d’una participació anònima que s’emplena en uns minuts.

Entre les preguntes, a banda de la regularitat d’ús que en fan els lectors, també demanen “explicar algunes anècdotes, experiències o successos que t’han semblat sorprenents, incomprensibles, i que requeririen una explicació per part dels responsables de Renfe”.

Amb les respostes, s’elaborarà un dels reportatges del pròxim número, que com és habitual es presentarà en societat al Casino de Manresa dins el cicle Temes del Pou.

Darrer debat sobre música alternativa

La darrera taula de debat dels Temes del Pou duia per nom 25 anys programant des de l’ombra, i feia referència als protagonistes invisibles de l’escena musical manresana.  Al debat, van participar  Guillem Lafoz (membre del col·lectiu RockAction i del Festival Guirigall), Albert Palomar, reconegut músic i productor manresà, i Sergi Vila, motor creatiu de l’associació 1234!  

Tal com explicaven en una editorial des de la revista, “els darrers 25 anys, diferents col·lectius i associacions han anat teixint, de mica en mica i en diferents etapes, la història de la música alternativa autogestionada de Manresa. Nascuts de la passió i de la manca d’una programació estable fora dels circuits convencionals, van començar sense ànim de lucre, convençuts que era possible crear espais, moments únics i fer soroll. Entre concerts íntims, espectacles esbojarrats, nits irrepetibles, comunitats fidels i anècdotes de tota mena, alguns van desaparèixer per falta de recursos o d’espais, mentre que altres es van reinventar o consolidar professionalment. Desconeguts per a molts i enyorats per a molts altres, mereixen ser recordats i, potser, ser font d’inspiració per a noves generacions que necessitaran continuar arriscant per la supervivència de l’escena local”.

Font: El Pou de la Gallina