L'expert Simón Peña Fernández explica en un article a Laboratorio de Periodismo que l’avenç de la intel·ligència artificial generativa des de la popularització de ChatGPT ha obert un nou escenari per al periodisme, no només pel seu possible impacte en el treball de les redaccions, sinó també pels canvis que introdueix en la forma en què les audiències accedeixen a la informació, ja que una part creixent dels joves comença a consumir notícies directament a través de sistemes d’IA sense consultar de manera directa als mitjans tradicionals.
I és que, des de fa poc més de tres anys, ChatGPT va generalitzar l’accés a la intel·ligència artificial generativa (IAG), la majoria dels estudis i enquestes indiquen que els periodistes s’aproximen al seu ús amb cautela i esperit crític.
Els motius són coneguts. Des del temor del seu impacte en l’ocupació i les condicions laborals, fins l’efecte que pot tenir en la propagació de la desinformació i minva en la qualitat dels continguts. La majoria dels professionals de la informació advoca per un ús prudent de l’IAG, en el que primi el seu ús de forma transparent i una imprescindible supervisió humana.
Aquestes preocupacions, tanmateix, solen ancorar-se conscientment o inconscientment en el model de consum tradicional dels mitjans de comunicació, en el que l’IA constituiria una eina per al treball en els mitjans. Al contrari, estudis recents com el Future Report de Google o el Digital News Report coordinat per la Universitat d’Oxford, indiquen que, ja avui, una part dels joves —entre el 12% i el 27%, segons els estudis— consumeix informació a través de l’IA, sense consultar directament els mitjans de comunicació tradicionals.
Al confiar el consum d’informació a un chatbot o un model de llenguatge, cadascun d’ells tendeix a reproduir, a la boirina dels algoritmes amb què estan programats i les dades amb què estan entrenats, una visió del món que imposa quines fonts mereixen ser visibles i quines dades es consideren rellevants.
En el cas específic del biaix territorial, en la última investigació publicada per l'expert, s'ha comprovat que els models de llenguatge tendeixen a generar respostes més completes, trazables i estructurades quan aborden notícies de caràcter nacional, mentre que són més breus, difuses o directament evasives quan l’àmbit de la informació és local o regional.
Lluny de ser eines neutrals, els models generatius privilegien una jerarquia informativa en la qual els continguts d’alta visibilitat nacional o global eclipsen els continguts locals o regionals, i tendeixen a produir una recentralització algorítmica de l’esfera pública. L’escàs pes de les dades aportades pels mitjans de proximitat en els conjunts de dades dels models de llenguatge produeix una menor visibilitat d’aquests continguts. La seua menor capacitat d’inversió en tecnologia i els acords globals de les plataformes amb els grans grups mediàtics per utilitzar —i privilegiar— els seus continguts també contribueixen a la seua invisibilització.