El periodisme va tancar el 2025 amb una combinació de retrocés en el consum de notícies, expansió de la intel·ligència artificial en els hàbits informatius i augment dels riscos per als reporters en zones de conflicte, mentre les redaccions busquen fórmules de sostenibilitat i noves rutines de verificació per sostenir el seu paper en un ecosistema cada vegada més dependent de plataformes digitals, segons un informe del Reuters Institute.
Malgrat aquest escenari advers, el sector també ha mostrat senyals de resistència i adaptació. Redaccions independents han reforçat els models d’ingressos basats en els lectors per reduir la dependència de grans fortunes, equips d’investigació han utilitzat tècniques de verificació digital i anàlisis de fonts obertes per documentar crims de guerra i periodistes de diferents països han mantingut la seua tasca davant la desinformació en àmbits com la salut o el canvi climàtic, fins i tot sota fortes pressions polítiques.
Segons una investigació del Reuters Institute, firmada per Gretel Kahn, Marina Adami, Matthew Leake i Eduardo Suárez, el 2025 ha estat un any decisiu per entendre cap a on es dirigeix el periodisme. L’informe, publicat el 16 de desembre, documenta com les audiències continuen allunyant-se dels mitjans tradicionals mentre creix la dependència de plataformes digitals i xarxes socials com a principal via d’accés a la informació, una tendència especialment marcada als Estats Units i en països polaritzats.
L’estudi assenyala que el consum de notícies en televisió, premsa impresa i llocs web informatius continua caient, mentre que l’ús de xarxes socials com a font principal es consolida. En paral·lel, la irrupció d’eines d’intel·ligència artificial generativa ha començat a alterar de forma directa la relació dels usuaris amb la informació: més de la meitat dels enquestats a diversos països afirmen haver vist respostes generades per IA en cercadors en l’última setmana, i una part significativa hi confia per la seua rapidesa i comoditat.
La investigació del Reuters Institute adverteix a més d’un descens en el seguiment de les notícies sobre canvi climàtic a Europa, el Japó i els Estats Units, especialment entre els majors de 45 anys, i d’una adopció desigual de la intel·ligència artificial a les redaccions. Encara que més de la meitat dels periodistes britànics reconeix utilitzar IA de forma habitual, la majoria la percep com una amenaça més que com una oportunitat per a la professió. Més informació en aquest article de Laboratorio de Periodismo