L’Associació Catalana de la Premsa Comarcal agrupa actualment més de 160 mitjans locals i comarcals, en paper o en format digital, tots escrits en català. En aquest context, només tres capçaleres publiquen cada dia, una de les quals és el diari Segre. Des de la seva primera edició, l’any 1982, el diari ha editat més de 15.000 números i avui és present a totes les comarques de Lleida, amb una edició digital plenament consolidada.

Conversem amb Anna Sàez i Mateu (La Granja d'Escarp, 1969), periodista i directora del diari. Amb ella analitzem els reptes econòmics i periodístics que comporta publicar diàriament en un mitjà de proximitat com el Segre, així com la convivència amb la resta de capçaleres que operen al centre i nord-oest de Catalunya.

Què implica, en termes de recursos i d’organització, mantenir un ritme informatiu diari en un mitjà de proximitat com el Segre?

El diari surt 362 dies l’any. Exceptuant Sant Esteve, Cap d’Any i Divendres Sant, cada matí som al quiosc i això, òbviament, ens obliga a tenir una organització complexa a la qual s’han de destinar molts recursos perquè es necessita molt personal per cobrir torns. I més ara que el diari en paper conviu amb l’edició digital i no tan sols hem de sortir cada dia al carrer, sinó que hem de cobrir moltes hores cada dia. És un treball en equip en què tothom és indispensable i això és molt bonic, però també és esgotador. Mai no ens podem aturar a pensar. Tots els canvis que introduïm han de coexistir per força amb la feina diària. Quan vaig accedir a la direcció, l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro, que havia dirigit L’Avui i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, em va advertir mig en broma mig seriosament que la frase que més sentiria per part dels meus companys seria “això sempre s’ha fet així” i la veritat és que ho va encertar! És comprensible. Com deia, cada petit canvi exigeix molt d’esforç.

En els darrers anys, heu hagut d’incorporar perfils nous o reforçar seccions concretes per adaptar-vos a les noves necessitats?

Per necessitat i per voluntat. Sempre cal mirar endavant i adaptar-se als nous temps, però també anticipar-se. En el nostre cas, en un món cada cop més globalitzat hem apostat per reforçar la informació de comarques perquè els pobles petits també se sentin representats en el nostre mitjà. I, sense falsa modèstia, diré que ha estat un encert i ha tingut molt bona acollida. El desequilibri territorial de Catalunya té el seu propi espill a la demarcació de Lleida, amb una capital que s’apropa als 150.000 habitants però amb la segona i tercera població (Tàrrega i Balaguer) que no arriben als 20.000. A més, el 70% dels municipis de les comarques de Lleida tenen menys de mil habitants. És el nostre deure que aquesta complexa realitat demogràfica es reflecteixi al diari Segre. També ens hem obert més a la Franja de Ponent, no tenia cap sentit desentendre’ns informativament d’un territori veí amb qui compartim llengua, economia i història.

Segre és una de les capçaleres pioneres en la incorporació d’eines d’intel·ligència artificial. En quins àmbits de treball us està resultant més útil?

La història ve de lluny, quan l’11 de setembre de 1997 vam ser el primer mitjà català amb una doble edició en dues llengües. Tot i que comptàvem amb un equip de filòlegs que s’encarregaven de la traducció, hagués estat impossible aconseguir-ho sense la intel·ligència artificial, encara que aleshores no li’n diguéssim així. Amb el temps hem implementat eines d’IA, sobretot, en adequació i generació de continguts. Pel que fa a l’adequació, la IA ens permet convertir arxius, com per exemple els d’àudio o documents tipus PDF, en contingut apte per a la seva publicació, com entrevistes o cròniques des dels llocs dels fets, o llargs informes plens de dades. Això millora molt la velocitat d’actuació i el flux entre les redaccions de paper i digital.

La IA també ens permet reduir textos llargs perquè s’adaptin a una caixa de text per a l’edició en paper. A banda, amb les últimes implementacions, el grup estudia la possibilitat de convertir els continguts a tots els formats possibles per al consum informatiu. Per exemple, de textos a vídeos, de textos a podcasts, o viceversa. La IA obre un món d’oportunitats, però també planteja molts debats i, per exemple, no contemplem la generació d’imatges. En un futur proper, amb diverses eines d’IA d’anàlisi de dades i consum, l’entorn digital de Segre podrà estar cada cop més personalitzat, oferint als lectors portades úniques segons les seves preferències. Hi estem treballant.

Part de la redacció del diari Segre - Jordi Echevarria

Pel que fa al model de negoci, quin pes tenen actualment la publicitat, les subscripcions i les vendes en quiosc?

La clau de l’èxit de Segre és, precisament, l’equilibri entre la publicitat, les subscripcions i les vendes. El nostre model de negoci és aquest. Tenim el privilegi de ser líders destacats a les comarques de Lleida. Multipliquem per cinc el nostre competidor immediat, que és La Vanguardia, i això ens fa atractius a l’hora d’apostar per anunciar-se al nostre diari. És un peix que es mossega la cua, sense un públic fidel no seríem líders (la meitat dels nostres lectors són subscriptors) i si no fóssim líders no tindríem tanta publicitat.

I quin paper juga avui l’edició en paper en termes econòmics?

És el pal de paller del nostre grup de comunicació. Fa molts anys que sentim a dir que el paper es mor, però  deu tenir una mala salut de ferro, perquè és el paper el que ens dona la necessària estabilitat econòmica. És evident que hi ha una tendència a la baixa, però la premsa de proximitat està aguantant molt bé, sobretot en comparació de les grans capçaleres nacionals. Això no vol dir que no tinguem en compte el diari digital. Cada cop hi esmercem més esforços i recursos i els resultats ens acompanyen.

Tot cobrint les Terres de Lleida, com gestioneu la convivència amb els setmanaris locals que també treballen la informació de proximitat?

La competència sempre és bona. Que hi hagi revistes o webs de caire més local que treballin la informació de proximitat és una bona notícia per a les terres de Lleida. Llarga vida a tots! Hi ha una bona relació personal i professional.

L’ACPC ha alertat d’un augment dels discursos d’odi i de la desinformació, reivindicant la premsa comarcal com a antídot. Com ho valores des de la direcció del Segre?

És el gran malson dels temps que ens ha tocat viure. Valoro molt positivament que una entitat com l’ACPC posi en valor la feina de les capçaleres comarcals com a antídot de la desinformació. Ser rigorosos és el nostre deure i la nostra responsabilitat. Tant de bo tota la societat fos conscient que a les xarxes socials s’hi comparteixen notícies reals, però també moltes de falses, i s’han de fixar en els perfils que les difonen. Sense periodisme no hi ha democràcia i el periodisme el fem els mitjans de comunicació, els professionals. Em preocupa molt que circulin informacions falses a les quals es dona veracitat i es difonen. Segurament molta gent les comparteix sense cap mala fe, però l’origen de les fake news és malintencionat i alimenta els discursos d’odi.

Text: Marcel Torra