Arran de la sentència del judici al Fiscal General de l'Estat dictada pel Tribunal Suprem, el Consell de la Informació de Catalunya ha emès un comunicat en què "mostra la seva preocupació per la desnaturalització que fa l’alt tribunal del dret al secret professional dels periodistes".
Tal com expliquen, "tot i que el Tribunal protegeix la constitucionalitat del secret professional i estima el reconeixement que en fa el recent Reglament Europeu sobre la Llibertat de Mitjans de Comunicació, ens preocupa que el buidi de contingut i no doni el mateix valor a la declaració d'un periodista, moralment obligat a preservar les seves fonts, que a la d’un altre testimoni".
Parafrasejant la sentència, escriuen: “no es idéntica la forma de enfrentarse a un interrogatorio de alguien consciente de su derecho al secreto y su deber protegido constitucionalmente de lealtad a sus fuentes, que la de otras personas que carecen de válvulas de escape similares y que declaran conscientes de su deber de contestar a todas las preguntas que se les dirijan sin poder eludirlas, tampoco con subterfugios”. (Pàg. 116).
Accés al pdf de la sentència 1000/2025 del 9 de desembre.
Al comunicat diuen que "des del respecte que mereix qualsevol resolució judicial però amb la clara voluntat de defensar el Codi Deontològic, el CIC vol manifestar la seva inquietud per l’ombra de dubte que escampa la sentència sobre la credibilitat d'un periodista que no reveli les fonts".
I recorden que al Codi Deontològic, reafirmat recentment, es diu que “les fonts s’han de citar perquè la informació sigui creïble. No obstant això, els periodistes tenen l’obligació moral de protegir-les invocant el secret professional quan sigui necessari”. Per tant, des del CIC , entenen que "el secret professional no va en detriment de la credibilitat sinó que és una garantia per poder contrastar la informació quan les fonts són reservades"..
Així mateix, expliquen que la sentència recorda que el secret professional està emparat per la Constitució però que és un dret sobre el qual no s'ha legislat: “Estamos así pues ante un derecho constitucional que, solo a nivel deontológico, que no normativo, es un deber. El ámbito de ese deber profesional y sus posibles excepciones no está perfilado a nivel legal”. (Pàg. 115 de la sentència) I d’aquí que sigui tant interpretable.
Per tant, en la defensa d'aquest dret i, per extensió, de la credibilitat dels periodistes, el CIC "vol reivindicar que el secret professional s’entengui clarament com un dret que no va contra la credibilitat. Al contrari, cal que es difongui la idea de que preservar les fonts, quan són reservades, va a favor del dret dels ciutadans a disposar d'una informació veraç i suficientment contrastada". I expliquen que així ho entenen, també, les dues magistrades que han fet un vot particular a la sentència: “Los testimonios que acabamos de analizar resultan creíbles, sin que el reconocimiento del derecho al secreto profesional lleve aparejado que deba restárseles credibilidad a las manifestaciones de los citados periodistas, pues ello implicaría un indebido entendimiento del proceso penal”. (pàg 200 de la sentència).
Per últim, recorden que el Codi Deontològic estableix que “el professional del periodisme està compromès amb la recerca de la veritat (…) i té el deure de fer front a la mentida, a la desinformació i a la negació de les evidències científiques”. I en aquest sentit, el CIC vol "posar de manifest que els periodistes que van invocar el secret professional estaven compromesos en desmuntar una notícia que el mateix tribunal reconeix que era falsa i que l’havia fet córrer el Cap de Gabinet de la Presidenta madrilenya".
Font: CIC