Notícia

MIDAS s’adhereix a la Plataforma Fòrum Barcelona de Comunicació per a editors europeus, impulsada per Premsa Comarcal-ACPC

Foto
A més de MIDAS, les entitats adherides a la Plataforma Fòrum Barcelona són: Associació Catalana de la Premsa Gratuïta, Associació de Publicacions Periòdiques en Català, Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, Premsa Foranana i Nafarpress.

L’Associació Europea de Diaris en Llengües Minoritzades o Regionals (MIDAS)  s’ha adherit aquesta setmana a la Plataforma de Comunicació Fòrum Barcelona, impulsada per l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC). El president de Premsa Comarcal, Estanis Alcover i Martí, va presentar als associats de MIDAS aquesta iniciativa la setmana passada, en l’Assemblea General de MIDAS 2010 que va tenir lloc la setmana passada a Vilnius (Lituània).

 

L’objectiu de la Plataforma Fòrum impulsada per l’ACPC és constituir un lobby que defensi l’actuació dels editors de premsa i la seva raó de ser davant les institucions europees. Entre altres accions, la Plataforma Fòrum Barcelona treballarà perquè les publicacions editades per entitats culturals puguin acollir-se a la resolució del Parlament Europeu sobre el Tercer Sector dels Mitjans (TSC). És en aquest sector on la Unió Europea acull aquells projectes comunicatius sin ànim de lucre. La porta està oberta per a que, periòdics associats a MIDAS, o la pròpia premsa comarcal catalana tinguin un tracte especial, degut a la seva especial idiosincràsia i tasca de suport a unes llengües que no són les de l’estat en el que es publica aquesta premsa. Barcelona

 

La Plataforma Fòrum Barcelona també impulsarà la innovació i la investigació en premsa editada en llengües no estatals, minoritàries o minoritzades, i obrirà una via de comercialització de les publicacions via Unió Europea i grans clients de publicitat.

 

A més de MIDAS, les entitats adherides a la Plataforma Fòrum Barcelona són: Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (ACPG), Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes (APPV), Premsa Forana (Illes Balears),  Narfarpress (Navarra). Queda pendent d’adhesió l’Associació de Premsa Professional (APP).

 

Més de 45 milions de persones de la Unió Europea parlen una llengua diferent a la de l’estat que els acull. Amb diferents situacions culturals, jurídiques i polítiques pel que fa a la llengua, els associats a MIDAS tenen una similitud: publiquen diaris en una llengua diferent a la de l’estat de referència. El Punt, Regió 7 i Segre, tots tres diaris associats a Premsa Comarcal; o el bisetmanari El 9 Nou, també associat a Premsa Comarcal, juntament amb l’Avui, El Periódico i Balears són les publicacions editades en català que formen part de MIDAS.

 

MIDAS amb les minories nacionals de Polònia a Lituània

 

El president de l’ACPC va presentar la Plataforma Fòrum Barcelona en la darrera assemblea de MIDAS, celebrada a Vilnius, Lituània i organitzada pel diari de la minoria polonesa. El petit estat balcànic té una població de 3.34 milions d’habitants. El 84% són lituans. La minoria polonesa a Lituània està formada pel 6,1% de la població. Altres minories: russa (4,9%); bielorussa (1,1%), ucraïnesa (0,6%), jueva (0,1%), letona (0,1%), tàtara (0,1%), alemanya (0,1%) i romana (0,1%).

 

L’assemblea de MIDAS va acordar donar el seu suport a la minoria polonesa que viu a Lituània. En múltiples ocasions, ha expressat l’esperança que la República Lituana, com a membre del Consell d’Europa i de la Unió Europea, basi les seves accions en els principis de pluralisme i democràcia que permeten respectar les ètnies, les cultures, les llengües i les identitats religioses. L’objectiu de MIDAS és que minories lingüístiques, com la polonesa, puguin expressar i desenvolupar la seva identitat amb el suport de l’Estat que les acull.

 

Un dels problemes principals és la llengua. La minoria polonesa i la resta de minories que viuen al territori Lituà asseguren que es concedeix gran importància a la protecció de la llengua de l’Estat i que, com a conseqüència, s’eliminen les llengües minoritàries de la vida pública. Així, el contacte amb les administracions en una llengua que no sigui la de l’Estat es converteix en una odissea. També es creen conflictes a l’hora d’escriure els noms i els cognoms, i amb el nom dels carrers.

 

En matèria d’educació, un dels problemes principals és que els estudiants han de realitzar els exàmens finals en la llengua del país, malgrat l’existència d’escoles en les quals, la llengua d’ensenyament és el polonès, i malgrat l’existència d’un alt nombre d’alumnes que cursen els seus estudis en aquests centres.

Cercar publicació



Publicitat


Candel 2016



Destacats


giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2020

Avís legal

Contacte