La intel·ligència artificial (IA) està canviant el món, li hem de tenir por? Aquest va ser el punt de partida del segon debat la tercera edició del cicle Diàlegs que organitzael grup Segre, la Fundació Orfeó Lleidatà, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Universitat de Lleida (UdL), celebrat el 4 de novembre.
El col·loqui, moderat per la periodista de Lleida Televisió Aidé Robles, va comptar amb les aportacions de Josep Domingo-Ferrer, expert en seguretat i privacitat de la informació i membre de l’IEC, i Antoni Granollers, enginyer i professor de la UdL.
“Fa tres anys, eines com ChatGPT es van posar a disposició de tothom, una revolució comparable al que va suposar l’accés a internet per al públic general” la dècada dels 90, va explicar Domingo-Ferrer i, per això, entén per què “la gent està bastant nerviosa pel que succeirà a partir d’ara”, va afegir. En aquest sentit, Granollers va admetre que “la IA suposa un risc en molts sentits, però que ja és aquí i hem de prendre-la com el que és. L’únic que podem fer és posar els recursos suficients per protegir-nos de la millor manera d’aquests riscos”. Ambdós experts van destacar la privacitat i l’alfabetització tecnològica com alguns dels principals reptes que comporta la IA. “Em preocupa que avui dia hi hagi una part de la societat que encara no ha assimilat la digitalització i que ja té al seu abast aquest gran avenç. La població haurà d’aprendre a fer-ne ús”, va apuntar Granollers.
Una altra de les qüestions que van abordar va serla capacitat de la IA per ser èticament neutra. Per a Domingo-Ferrer, a causa que “no existeix una ètica acceptada universalment –ja que els punts de vista canvien segons la cultura–”, serà difícil establir límits, va constatar. De fet, “a Europa som molt bons fixant regulacions però molt dolents creant tecnologia perquè no hi destinem prou capital, al contrari del que succeeix als Estats Units i la Xina”, va apuntar l’expert.
A més, ambdós van estar d’acord que la IA podrà ampliar la fractura digital ja existent entre països, encara que Granollers va recalcar que es manté “optimista, perquè crec que té més coses bones que dolentes, com les seues aportacions en salut i educació”.
Font: Segre