La publicació trimestral associada L'esparver, amb seu a Sallent, va complir fa poc 50 anys, i ho van commemorar amb el darrer número, el 235, en el que s'incloïa una portada especial i una editorial signada per l'equip de redacció que rememorava la seva trajectòria, valorava la feina de la premsa local i es projectava cap al futur. Un article que copsava perfectament l'esperit de la premsa feta als municipis per i des dels municipis. Us la reproduïm:
Cinquanta anys de L'esrparver.
Durant tot aquest any celebrem una fita que ens omple d’orgull: la nostra revista fa 50 anys. Mig segle al costat de la gent, donant veu al que passa a casa nostra, reflectint les vivències, lluites, alegries i transformacions del nostre poble.
Quan el primer número de L’Esparver va veure la llum, Catalunya, Espanya i el món eren llocs ben diferents. Molts dels qui avui la llegiu encara no havíeu nascut, i els qui la van fundar potser no imaginaven que aquell petit projecte local arribaria tan lluny. Però aquí estem. Cadascun dels dos-cents trenta-vuit números que hem publicat ha estat possible gràcies a un desinteressat esforç col·lectiu: redactors voluntaris, fotògrafs aficionats, col·laboradors ocasionals, entitats i comerç local i, sobretot, vosaltres, els lectors.
Durant aquests anys hem estat cronistes del dia a dia. Hem vist créixer generacions, hem publicat les reivindicacions d’estructures i esdeveniments que semblaven impossibles i que, al llarg del temps, han estat essencials al nostre desenvolupament: Escola de Música, Llar d’Infants, Institut, Casa Museu Torres Amat, Poblat del Cogulló, Nova Residència, els inicis del nostre Carnaval… Hem constatat com s’han transformat els carrers, les escoles i els costums. Hem denunciat el que calia denunciar i hem celebrat el que calia celebrar. Hem apostat per la cultura, per la memòria, per la llengua, per la vida i pel comerç del poble.
Aquest cinquantenari no és només una mirada enrere, sinó també una esperança de futur. En temps de canvis vertiginosos i “notícies” que passen de pressa, nosaltres continuarem sent un espai de pausa, de reflexió i de proximitat. Continuarem sent una revista feta des del territori, per al territori i on recopilem i arxivem els esdeveniments locals.
En aquest esperit de canvi i continuïtat, després de cinquanta anys, la revista actualitza i modernitza el “logo” de la capçalera, jubilant l’antic Esparver amb puro al bec per un Esparver més actual, sense fumar i amb un bolígraf a la mà preparat per prendre notes.
Gràcies per ser-hi. Per llegir-nos, per escriure’ns, per criticar-nos quan cal, per fer possible que L’Esparver no sigui només paper o píxels, sinó una part viva de la nostra història col·lectiva, a la fidelitat dels subscriptors i a la confiança dels lectors, que ens permeten seguir endavant amb la revista. Gràcies també als comerços, entitats i institucions que, amb el seu suport i la seva col·laboració, han convertit aquesta revista en una eina útil i rellevant, a les seves cròniques i a les seves crítiques constructives. Per molts anys més!