Amb motiu dels 80 anys de l’inici de la Guerra Civil, la Revista Castells publica una sèrie de tres reportatges sobre quin era l’estat dels castells en aquella època. El primer duu per títol Els Castells que van truncar la Guerra, i correspon als anys de la República; el segon, Castells al front, i parla del fet casteller durant els anys de la Guerra Civil; i Els Castells i la dictadura, explica com es va viure a les colles durant els anys de la repressió franquista.

El primer article el signa Santi Terraza; el segon, Salvador Arroyo; i el tercer, Pere Ferrando. Tots tres destaquen per estar molt ben documentats i comptar amb una àmplia profussió de material gràfic de l'època, cosa que els converteix en documents històrics de primera magnitud.

Els articles no només fan referència a la situació de l'activitat castellera, amb profusió de detalls sobre els castells que s'aixecaven, sinó que ho contextualitzen en el marc històric en què es desenvolupaven. Així, al primer d'ells, quan es parla dels anys de la República, se'ns explica que els castells tenien el focus d’atenció diversificat en moltes poblacions que pugnaven contínuament per noves fites, en un "nou ambient festiu que acompanyava les celebracions populars", en què "l’exhibició pública de catalanitat i el ressò de l’evolució castellera per part de la premsa– van resultar claus en aquesta nova època d’efervescència castellera".

Al segon article, se'ns explica com els castells van sobreviure, a través dels seus protagonistes, fins i tot al front de la guerra. Ja sigui al bàndol republicà, "vora el front i en terres castellanes i andaluses, on hi ha constància que alguns grups de catalans –penedesencs i camptarragonins– van realitzar construccions castelleres en diferents festivals recreatius". O entre els sublevats, "més interessant resulta encara constatar que els catalans que lluitaven en el bàndol nacional, també van fer construccions castelleres en alguns festivals recreatius.... que, a més de castells, incloïen ballades de sardanes".

Ja als anys de la dictadura, al darrer article se'ns explica que "els castells passen a convertir-se en una d’aquelles peculiaridades regionales que formaven part d’una patria común, com ara l’aixecament de pedres al País Basc, els San Fermín a Pamplona, les falles a València, etc. En aquest context, els castells són exhibits en celebracions d’aparador com ara els Días de la Provincia o les famoses Demostraciones Sindicales de l’1 de maig".

En definitiva, tres molt bons reportatges d'historiografia local, que aquí es converteix en nacional, fets des d'un mitjà comarcal com Revista Castells.