Només el 33,4% dels càrrecs directius i gerencials a Catalunya estan ocupats per dones. Aquesta és una de les dades més destacades que recull la tercera edició del dossier Les dones en el treball, publicat l’any 2023 per l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG). Tot i que el percentatge ha augmentat lleugerament al llarg dels anys, la fotografia general continua evidenciant una forta desigualtat: més de la meitat de les dones (51,3%) ocupen posicions laborals sense subordinats i amb caps, mentre que els homes dominen clarament les feines de responsabilitat (63,9%), direcció (63,6%) i comandament (55,2%).
Aquesta bretxa s’accentua encara més si posem el focus, per exemple, en l’àmbit polític municipal. Segons dades del portal Dones i poder local, també de l’OIG, només el 27,03% dels municipis catalans tenen una alcaldessa. A l’Àmbit Metropolità, les xifres s’eleven lleugerament, amb un 34,65% d’alcaldies liderades per dones durant la legislatura 2023-2027.
Però, què passa en el sector dels mitjans de comunicació, més concretament a la premsa comarcal i local de Catalunya?
Una evolució lenta però significativa
Històricament, com ha passat a la resta d’àmbits, el paper de les dones en el món del periodisme local ha estat més secundari, treballant com a redactores, col·laboradores, administratives, etc. Però com a directores, presidentes o editores, hi ha hagut de més poques. No obstant això, fa temps que les coses han començat a canviar gradualment.
Un exemple d’aquest avanç és l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), l’ens que aglutina la pràctica totalitat d’editores de premsa comarcal i local a Catalunya. El 2023, l’associació va assolir per primera vegada la paritat de gènere a la seva Junta Directiva, encapçalada pel president Francesc Fàbregas. Un fet històric per a l’entitat, que marca un abans i un després en les seves maneres de fer, i també per a les capçaleres associades.
Però com dèiem no sempre ha estat així: Quan es va constituir la primera Junta de Govern de l’ACPC, l’any 1982, no hi havia cap dona entre els seus integrants. La primera a formar-ne part va ser Cristina Requena, de la publicació El Pati, l’any 1985 -durant la segona Junta de Govern-. Des d’aleshores, les dones han anat obrint-se pas dins la premsa comarcal.
Experiències i reptes del sector
Hem parlat amb tres dones que ocupen càrrecs de direcció o gerència en mitjans del territori per conèixer de primera mà els principals reptes que afronta el sector pel que fa a la presència femenina en llocs de responsabilitat.
Pia Prat, editora i gerent del setmanari La Veu de l’Anoia -recentment guardonat amb el Premi a la Millor Publicació Digital de l’ACPC- explica que, al llarg de la seva trajectòria, no ha percebut que ser dona hagi condicionat el seu lideratge. Actualment, lidera un equip de deu persones, majoritàriament dones, i destaca que el mitjà compta amb el suport d’accionistes, majoritàriament homes, però amb qui manté una relació professional positiva i respectuosa.
Així i tot, recorda que assumir la direcció amb només trenta anys va ser un repte amb moltes dificultats que superar: “Calia demostrar capacitat de gestió i guanyar-se el respecte en un context exigent, tot compaginant la feina amb la criança dels fills en un entorn advers”. Per això, remarca la necessitat de forjar un caràcter ferm i resilient en aquestes circumstàncies per poder-ne sobreviure. I afegeix: “Esperem que, amb el pas del temps, la responsabilitat de les cures deixi de recaure exclusivament en les dones”.
Beth Codina, presidenta del grup editorial El 9 Nou -guanyadors del Premi a Millor Fotografia Periodística de 2024 de l'ACPC-, comenta que, malgrat no existir un pla formal de gènere dins del grup, hi ha una sensibilitat clara envers aquesta qüestió, dins l’equip: “Des de les redaccions, es promou la diversitat de gènere, entre d’altres, a l’hora de donar veu a testimonis, fer entrevistes i reportatges”.
Tot i no haver experimentat dificultats evidents pel fet de ser dona al llarg de la seva trajectòria professional, reconeix que “els espais de direcció continuen estant fortament masculinitzats” i fa referència a diverses entitats del sector de la comunicació en què participa activament. Unes paraules que coincideix amb les conclusions de l’OIG. Codina assenyala una possible causa: “Sovint costa trobar dones disposades a implicar-se en responsabilitats que superen l’horari laboral habitual, generalment per motius relacionats amb la conciliació familiar i personal”.
Foto: Beth Codina en una presentació durant la darrera Assemblea de l'ACPC.
Esther Martí, presidenta deCorisa Media Grup -el grup multimèdia que agrupa mitjans associats a l’ACPC de les comarques del Ripollès (ripollesdigital.cat / El Ripollès), la Garrotxa (garrotxadigital.cat) i la Cerdanya (cerdanyadigital.cat)- subratlla que en moltes ocasions: “Per a les dones, sempre arriba un moment en què cal demostrar que, més enllà de les competències professionals, ets dona i tens la capacitat per assumir-ne el càrrec”.
En aquest sentit, Esther Martí destaca que Corisa Media Grup aposta per una selecció basada estrictament en el valor professional de la persona, sense tenir en compte el gènere d’aquesta. De fet, aquesta obertura de mires i el compromís amb la igualtat han convertit el grup en un espai on les dones tenen una presència destacada: la CEO, la directora general i bona part de l’equip directiu són dones.
En definitiva, aquestes tres veus, demostren que la presència femenina en càrrecs decisió en els mitjans de comunicació del territori encara afronta reptes importants. La combinació de factors com la conciliació familiar o els espais de decisió tradicionalment masculinitzats marquen encara el dia a dia de moltes professionals. De totes maneres, la voluntat de fomentar una cultura d’igualtat basada en el mèrit professional i la diversitat és una realitat, i l’ACPC n’és un exemple fefaent.
Foto: Esther Martí presentant el programa de Televisió del Ripollès, La Tertúlia.
Text: Marcel Torra